Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
Rānchī
Ciutat
Ciutat de l’estat de Bihār, Índia, a l’altiplà de Chotānagpur.
És centre comercial i de transformació dels productes de la terra arròs, llavors olioses, cotó i cafè Arquebisbat catòlic
Elūru
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Andhra Pradesh, Índia.
És situada en una plana alluvial i agrícola, entre el Kríṣhṇā i el Godāvarī, drenada per la xarxa de canals d’aquests rius Produeix arròs, llavors olioses, tabac i sucre Centre comercial forniments elèctrics, adoberies, cotó i nucli industrial indústria alimentària
Hai Phong
Ciutat
Ciutat del Vietnam, que forma una província de la regió de Dong bang song Hong.
És situada al Cua Cam, afluent del Sông Nhi Ha, a 25 km de la costa És un important port comercial exporta arròs, ciment i blat de moro i un nucli industrial, amb metallúrgia, construcció naval, ciment, molins d’arròs i oli de llavors
Circuit El Cluet

Circuit El Cluet
Associació d’Amics del Motocròs de Montgai
Motociclisme
Circuit natural de motocròs situat a Montgai.
Té uns 1500 m de recorregut, amb desnivells i zones per a diferents velocitats Acollí proves del Campionat del Món de motocròs entre el 1975 i el 1986 sota la direcció del Moto Club Segre A càrrec de l’Associació d’Amics del Motocròs de Montgai des del 2009, any que es reinaugurà, des de llavors acull diferents proves d’enduro
Hyderābād
Ciutat
Ciutat de la província del Sind, Pakistan.
És situada al SE del país, prop de l’Indus, al NE de Karāchi, en una de les regions més riques del país És un nus ferroviari i un nucli industrial ciment, vidre, molins d’arròs, oli de llavors, cuir i ceràmica És famosa per les manufactures de seda, pels brodats d’or i d’argent i per les laques
la Llàntia

Barri de la Llàntia, a Mataró
© Fototeca.cat
Barri
Barri obrer i perifèric de Mataró, situat al NW de la ciutat, damunt la primera línia de turons, al lloc anomenat la plana Llàntia
, a la confluència del torrent de la Llàntia
amb els d’en Trisac i de les Valls, entre el barri de Cirera i el de Cerdanyola.
Sorgí en el decenni dels anys cinquanta, però no tingué entitat fins els seixanta De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal Hi manquen les infraestructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d’en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou
Pavelló del Congost
Basquetbol
Pavelló de basquetbol de Manresa.
Fou construït en 49 dies en finalitzar la temporada 1967-68 amb l’ascens del Bàsquet Manresa a la primera divisió estatal El partit inaugural tingué lloc el 17 de novembre de 1968 Amb capacitat per a 3000 persones, fou utilitzat per l’equip bagenc fins el 1992, que es traslladà al Pavelló del Nou Congost Des de llavors és utilitzat pels equips del CB i Unió Manresana i també del Joviat-La Salle
baronia de Palagonia
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Berenguer de Cruïlles després d’ésser confiscada als rebels Ruggero Passaneto i Violant d’Alagó.
La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709
Pavelló Olímpic de Badalona

El Pavelló Olímpic de Badalona, seu del Joventut de Badalona
PENYA.COM
Basquetbol
Pavelló de basquetbol de Badalona.
Projectat per Esteve Bonell i Francesc Rius amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, fou inaugurat el 17 de setembre de 1991 pel Club Joventut de Badalona, que des de llavors hi disputà els seus partits Acollí la competició olímpica de basquetbol, i el mateix 1992 rebé el premi d’arquitectura contemporània Mies Van der Rohe Després d’una reforma que permeté incrementar el seu aforament fins els 12500 espectadors, acollí diversos partits del Campionat d’Europa 1997 També s’utilitza per a altres tipus d’activitats culturals i artístiques
refugi Sant Jordi

Refugi Sant Jordi
Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà).
Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, al sud-est del coll de Pendís, al vessant sud de la serra de Moixeró, a 1565 m d’altitud L’actual edifici fou inaugurat l’any 1961 al costat de l’antic hostal de la Font del Faig, el qual havia habilitat com a refugi la delegació catalana de la llavors Federació Espanyola de Muntanyisme l’any 1951 Té una capacitat de quaranta-quatre places, i és punt de pas del GR-107 Camí dels Bons Homes i base d’ascensió a les Penyes Altes de Moixeró
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina