Resultats de la cerca

La nova església parroquial de Sant Andreu data de la fi del segle XVIII i és situada en el nucli modern del poble A Maians cal mencionar el Centre Agrícola Recreatiu de Maians 1983 Hom celebra la festa major de primavera el tercer diumenge de maig i la festa major, al novembre, el diumenge més proper a Sant Andreu La crònica de l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Benet de Bages, l’any 927, fa esment del castell de Maians, entre les heretats que el fundador Salla oferia com a garantia de continuïtat del cenobi Els abats i els monjos…

L’església de Sant Salvador de Maians és esmentada ja el 1270

Situació i presentació Limita al N amb Aguilar de Segarra i Rajadell, a l’E amb Sant Salvador de Guardiola i al SE amb els municipis del Bruc, Castellolí, Òdena i Rubió tots de l’Anoia Al municipi hi ha un conjunt de relleus tabulars i atalussats, balcons panoràmics sobre el Pla de Bages, Montserrat i la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia Entre els primers, cal fer esment de les proes paralleles —vistes des de la terra baixa— de Gosem, el Tinell i Sant Pere Les serres de Can Torre, de Fontanelles, del Grau i de Palomes i els…

S'inicia amb la serra de Cadí, el Moixeró, la Tossa, el Puigllançada i el pla d’Anyella i continua, després de la collada, per la creu de Maians, el pla de les Salines, la serra de Gorrablanc, els massissos del Puigmal, de Bastiments, de Costabona i del Canigó és el més important dels ports que comuniquen la Cerdanya a través de la vall d’Alp amb la Catalunya central a través de la vall de Toses i és aprofitat per la carretera que des del 1914 comunica Barcelona i Ripoll amb Puigcerdà i, travessant la serralada sota la collada a través del llarg túnel de Toses , pel ferrocarril…

Comprenia els termes de Mogrony Gombrèn, Castellar de N'Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà i Saus, Sant Vicenç de Rus i Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet A mitjan s XIII s’hi afegí —pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx— la vall de Toses El terme apareix configurat al llarg del s XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350 El 1373 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part —els termes de Mogrony i Gombrèn i Aranyonet— a l’abat de Sant Joan, que era el…

Oberta entre la serralada que uneix la collada de Toses 1 800 m alt amb el massís del Puigmal creu de Maians, 2 020 m pla de les Salines, 2 502 m pic de Gorrablanc, 2 550 m, al N, i l’alineació que des de la mateixa collada i del massís del Puigllançada, a través del pla d’Anyella 1 984 m i el tossal de Rus 2 113 m, arriba fins a la serra de Mogrony 2 046 m, al S La vall és drenada pel Rigard, afluent, per la dreta, del Freser, al qual s’uneix a Ribes de Freser Comprèn els termes de Toses la Vall de Toses del s XIX, amb els llocs de Toses, Fornells de la Muntanya, Dòrria i Nevà…