Resultats de la cerca

Es divideix en dues parts la del sud, històricament més important, s’estén per l’Iraq, i la del nord, per les actuals Síria i Turquia Resta limitada, al N, per les muntanyes d’Armènia, al SE pel golf Pèrsic, a l’E per les muntayes del Zagros i a l’W pel desert de Síria Morfològicament, la Mesopotàmia històrica fou constituïda per l’acumulació de dipòsits marins del cretaci Dividida en alta i baixa, la primera és un planell ondulat amb nombroses rambles, i la segona és una plana alluvial, excepte al NE, de terrenys accidentats els seus dos rius se subdivideixen en braços La zona…

És una plana molt poc accidentada, limitada pels rius Paraná, Iguaçú i Uruguai Comprèn les províncies de Corrientes, Entre Ríos i Misiones Les principals riqueses són el mate i la fusta A més dels boscs, hi ha prats, on la ramaderia bovina i equina és bastant desenvolupada Els principals conreus són l’arròs i els cítrics Els nuclis de població són situats a la vora dels rius

Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes…

La prehistòria ~4300-2800 aC apareix representada mitjançant les fases —comunes a tota la Mesopotàmia— d’Al-’Ubayd 4300-3500 aC, amb els jaciments de Ḥassūna i Arpačiyah, i d’Uruk 3500-3100 aC i Uruk IV i Ǧamdat Naṣr 3100-2800 aC, amb les estacions de Tepe Gawra, Nínive actual Koyuncik i Ǧabal Sinjar La seva entrada en la història comença pels volts del 2371 aC, quan el país apareix regularment en les fonts gràcies a la dinastia d’Accad 2371-2191 aC, la qual s’imposà en tota la Mesopotàmia i influí molt Assíria, especialment en el terreny ideològic el concepte accadi de l’imperi universal,…

No hi ha, però, una correspondència plena entre els vessants geogràfic i històric del terme Molt abans, en efecte, que la ciutat de Babilònia tingués un paper important, aquesta regió fou seu de diverses cultures prehistòriques i, ja en la fase històrica, del país de Sumer i del d’Accad Com en el cas, doncs, del terme assiriologia , hom ha pres la part pel tot —a causa, sens dubte, del prestigi cultural de Babilònia en època posterior— amb la qual cosa el terme resulta abusiu quan és aplicat a la llarguíssima etapa anterior a la dinastia I de Babilònia Aquesta etapa comprèn la preshistòria i…

Sargon en féu la capital de la dinastia d’Accad

El període protodinàstic 3000-2450 aC hi és representat per sis temples d’Ištar Conquerida per Sargó, passà a poder de la dinastia d’Accad 2371-2230 aC i, després, al de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC A partir del 2006 aC, Mesopotàmia fou envaïda pels amorites, els quals fundaren una dinastia a Māri Iaḫdunlim ~1810 - 1800 aC fou el creador del regne El govern de Iasmaḫ-Adad 1800-1778 aC, imposat pel seu pare, Samsi-Adad d’Assíria, conclogué amb la revolta de Zimrilim, fill de Iaḫdunlim, el sobirà més important de Māri 1788-1758 aC sotmeté els caps de l’Alta Mesopotàmia, frenà…

Existent ja al IV millenni aC, fou capital d’un regne que, amb el d’Isin, tingué un gran poder a la Mesopotàmia meridional entre els anys 1960-1735 aC Caigué després sota el domini de la dinastia babilònica d’Hammurabi Tenia un temple important dedicat al déu Shamash

La capital és Ahvāz Situat entre la plana de Mesopotàmia, al N, i el Zagros, al S, és fronterera amb l’Iraq, i s’obre a la mar pel golf Pèrsic Té una gran importància econòmica els anys setanta hom hi dugué a terme extensos treballs d’irrigació Té jaciments de petroli i una gran refineria a la ciutat d’Ābādān

Excavada intermitentment 1878-1920 per missions del British Museum, la seva importància a l’Orient antic deriva del fet d’ésser el pas més important de l’Eufrates entre Síria, Mesopotàmia i Anatòlia i entre l’interior Babilònia i Assíria i la Mediterrània A l’època sirohitita fou capital d’un dels principats, incorporat a l’imperi assiri el 717 aC