Resultats de la cerca
Es mostren 5673 resultats
Serra
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi de Pedret i Marçà (Alt Empordà), al S i enmig dels dos principals nuclis de població.
Son Serra
Barri
Barri de Palma (Mallorca), al NW de la ciutat, que forma un sol nucli amb els de sa Vileta i Son Rapinya, entre els quals es troba.
la Serra
Urbanització
Urbanització del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), al voltant de l’església de Sant Simplici, al S del terme.
Serra
Despoblat
Despoblat del municipi de Torís (Ribera Alta), al S de la vila, esmentat el 1238 i centrat en l’antic castell de Serra (a l’indret de l’actual Castellet).
Serra
Despoblat
Despoblat del municipi de la Vall d’Ebo (Marina Alta); antic lloc de moriscs, tenia 14 focs el 1602.
Serra
Caseria
Caseria del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós, a l’esquerra de la Noguera de Cardós, prop de l’església de Santa Eulàlia, a la vall de Boldís.
Serra de Portaceli
Serra de Portaceli
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, als vessants meridionals i septentrionals de la serralada de Portaceli (els Rebalsadors, 798 m; el Garbí, 601 m).
El terme és molt boscat la reserva forestal de Portaceli és una de les més importants de la regió el bosc unes 4000 ha ocupa tres quartes parts del territori, tot i que ha estat molt delmat per recents incendis L’agricultura és bàsicament de secà 1200 ha, localitzada als bancals dels vessants muntanyosos oliveres, garrofers, ametllers i vinya Tenen importància les pedreres marbre de Portaceli , conegudes des del segle XVIII des del començament del segle XX són explotades les de roques silíciques per a les voreres pedra de rastell i per a la fabricació de blocs de pedra artificial També són…
serra de Tramuntana
Vista de la serra de Tramuntana des del Puig Major, a Mallorca
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…
serra d’Arenho
Serra
Serra de la Vall d’Aran que separa els termes de Gessa i de Bagergue (Salardú) del de Vilac (Viella).
El seu cim té 2 523 m d’altitud