Resultats de la cerca

Es mostren 4 resultats

Sot de Xera

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall mitjana i baixa del riu de Xera (dit també riu de Sot) fins poc abans de la seva desembocadura al Túria.
El territori, molt muntanyós, és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs 2 500 ha de pinedes L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble 380 ha de garrofers, oliveres, ametllers i cereals hi ha també, prop del riu, 50 ha d’hortalisses i arbres fruiters Darrerament s’ha iniciat una modesta activitat com a centre d’estiueig, tot i que el 84% de la població activa es dedica a l’agricultura La població, que s’havia mantingut estacionària al llarg del s XIX i fins el 1950, ha perdut des d’aleshores més de…
Gran enciclopèdia catalana

Xera

Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa l’extrem septentrional de la comarca, en contacte amb els Serrans i la Foia de Bunyol Forma la vall mitjana del riu deXera o riu deSot , o rambla d’El Reatillo , afluent del Túria per la dreta, amb un relleu força muntanyós, que neix al S del terme de Xelva Serrans, drena una petita part dels de Loriguilla Serrans i Requena Plana d’Utiel i després de travessar els deXera i SotdeXera s’uneix al seu…
Gran enciclopèdia catalana

serra de Gavaldor

Serra
Contraforts de la serra d’Alèdua, dins els Serrans, que encaixen el Túria entre els municipis de Gestalgar, Xera i Sot de Xera, Bugarra i Pedralba i que, a mesura que es van acostant al Camp de Túria, van perdent altitud i són menys abruptes.
Gran enciclopèdia catalana

els Serrans

Comarca del País Valencià, a la regió de Sogorb, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Xelva Al N el sistema de la serra de Javalambre separa els Serrans d’Aragó i de l’Alt Palància NE per l’E les altures de la serra de Mira Castella, que dominen els congosts del Túria, marquen els límits amb Castella la Nova al S, les serres ibèriques que en direcció NW-SE dominen la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol la separen d’aquestes el pas cap a l’E, al Camp de Túria, és assenyalat per un descens ràpid de l’altitud i la transició a les planes suaus del Túria, al començament del seu curs baix El relleu és format per materials juràssics i cretacis que donen…
Gran enciclopèdia catalana