Resultats de la cerca

Originada en l’aixecament hercinià de l’era primària i recoberta successivament de sediments juràssics i cretacis, l’erosió de les aigües i el contracop de l’aixecament alpí hi obriren la vall del Rin, que la separa de la cadena contraposada de la Selva Negra S'eleva cap al S, on culmina a 1 424 m d’altitud al ballon de Gebweiler, i davalla fins a 400 m cap al N/> Els cims més alts són constituïts per roques cristallines, mentre que al voltant dels ballons presenten estrats de gres roig de fins a 500 m de gruix El bosc que cobreix els vessants ha tingut un gran paper en l’economia de la…

La capital és Épinal

Situada al contacte entre els Vosges i la plana de la Lorena, a la vora del Mosella Tradicional centre d’indústria cotonera, en té també de metallúrgica i de maquinària La ciutat es formà al voltant de l’antic monestir de Saint-Benoît 970 i del castell 980 La basílica de Saint-Maurice s XI, reconstruïda al s XIII, té la torre romànica i el cor i la portada gòtics s XIV El museu posseeix importants colleccions de pintura francesa i les anomenades imatges d’Épinal , producció de tipus popular començada per Jean Charles Pellerin el 1800 són fulls solts gravats al coure o…

Neix a Bussang, a 725 m d’altitud, al vessant occidental dels Vosges, entre el Ballon d’Alsace i el Ballon de Guebwiller A Épinal deixa els Vosges, on corre per una estreta vall, i flueix cap al N, encaixat en els altiplans calcaris Côtes de la Moselle de la Lorena, extrem NE de la conca de París Era un antic afluent del Mosa, abans d’ésser capturat pel Rin per mitjà d’un afluent del Meurthe, cosa que determina l’àmplia recolzada que fa vorejant Toul Al N de Nancy rep el Meurthe, que recull les aigües del vessant NW dels Vosges Passa per Metz i…

Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…

Neix als Vosges i passa per Lunéville i Nancy

Neix als Vosges El seu règim és pluvial oceànic, amb màxim de gener-febrer i mínim d’agost En el seu curs mitjà travessa el land del Saarland, al qual dóna el nom

Mercat agrícola i centre comercial situat al peu dels últims estreps dels Vosges, és també un nus important de comunicacions Conserva restes de fortificacions medievals, i entre els edificis destaca l’església de Saint-Georges, del segle XVIII

La capital és Estrasburg Comprèn els departaments d’Ardenes, Mosa, Meurthe i Mosella, Mosella, Baix Rin, Alt Rin, Vosges, Alt Marne, Aube i Marne Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014, per la qual es fusionaven les regions de la Lorena, Xampanya-Ardenes i Alsàcia, i entrà en vigor el gener del 2016

Neix a 396 m d’altitud, al peu dels relleus de Faucilles, entre l’altiplà de Langres i el vessant sud-occidental dels Vosges, els quals li envien l’aigua a través de l’Ognon i el Lanterne Corre en direcció N-S entre el Jura i el NE del Massís Central del primer rep les aigües pel Doubs, el principal afluent, i del segon pel Dheune, el Grosne i l’Azergues Passa per Chalon-sur-Saône, Mâcon i Lió, on conflueix al Roine És navegable en la seva major part el canal de l’Est l’uneix al Mosella i al Mosa, el del Marne al Sena, el canal del Centre al Loira i pel Doubs i el canal del Roine…