Resultats de la cerca

La capital és Perpinyà Fou creat el 1790, amb la divisió administrativa de la República Francesa, que comprèn l’antiga província del Rosselló vegueries de Rosselló, Vilafranca de Conflent i Cerdanya-Sallagosa i sotsvegueries de Vallespir i Capcir i la vegueria llenguadociana de la Fenolleda, llevat de la vall de Santa Creu, incorporada a l’Aude, malgrat la voluntat expressada per llurs habitants d’ésser adscrits a la prefectura de Perpinyà, a la qual se sentien més lligats econòmicament i tradicionalment Incloent-hi aquesta excepció, coincideix amb el territori conegut com a …

La situació Sobre els espadats que fan de marc al monestir, a la banda de ponent, s’aixeca l’antic castell de Ribagorça Prop del monestir hi ha la capella romànica Sant Pau , que fou l’antiga parroquial dels súbdits laics que residien prop del monestir Aigua avall de l’Isàvena hi hagué la farga d’Ovarra , d’on sorgí el nucli de les Ferreries L’edifici Antiga església monacal molt restaurada i reconstruïda, sobretot al sector oest, si bé la seva part essencial correspon a la reedificació del monestir del segle XI És un edifici de planta basilical amb tres naus, separades per pilars cruciformes…

Situació i presentació El 1937 canvià el seu nom pel d’Olestria i va pertànyer al Segrià fins el 1988, es troba a la plana regada pel Canal Auxiliar d’Urgell i dins l’àrea d’atracció de Mollerussa Limita a ponent amb Bell-lloc d’Urgell, al N amb el Palau d’Anglesola, a llevant amb Fondarella i a migdia amb Torregrossa Comprèn el poble de Sidamon i el despoblat de la Quadra, que es troba a migdia del cap municipal i era un lloc que havia pertangut al capítol de Lleida Les partides del terme són les de la Serra, la Quadra, la Coma i Pelagalls, totes al S del nucli de Sidamon Aquest municipi és…

La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la…

La geografia Cap de comarca, Énguera Limitada, al S, per la serra Plana, que la separa de la vall de Montesa Costera a l’E, pel Xúquer, encaixat i abans de penetrar a la Ribera Alta i els últims contraforts de la serra de Dosaigües al N, pel Xúquer, a la divisòria amb la Foia de Bunyol i a l’W, per la zona més elevada de la plataforma del Caroig La comarca és formada pel vessant oriental del massís del Caroig, pertanyent als últims contraforts del Sistema Ibèric El paisatge típic és…

Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…

Presenta, quant al relleu, tres faixes paralleles, constituïdes per un sector muntanyós des de la serra d’Orxeta 671 m alt i les proximitats del pantà de l’Amadòrio fins al Cantalet 486 m alt un glacis que bisella el flysch eocènic, esquinçat per l’erosió i amb els alts de Ximo 265 m i el Paller 305 m i un sector litoral, entre la cala de Morales, al límit amb Benidorm i protegida per una torre de guaita a 143 m, a llevant, i el barranc del Carritxar, a ponent, amb predomini dels penya-segats 8 km i algunes platges 3,5 km, entre les quals la cala d’Alcocó i les platges d’Ametles, de la Vila,…

Situació i presentació El terme municipal d’Ogassa 45,22 km 2 s’estén pels vessants meridionals de les serres de Conivella i Cavallera El seu límit septentrional va des de Corones i Saltor, a l’extrem NW, fins a Fogonella NE, al límit amb Camprodon, i assoleix l’altitud màxima al Taga 2040 m, que limita amb els termes de Ribes de Freser i Pardines assoleix 1807 m a la portella d’Ogassa punt de contacte amb la serra Cavallera, 2007 m al Puig Estela i 1893 m al puig de les Pasteres També comprèn els vessants orientals de la serra de Sant Amanç 1854 m i del coll de Jou En aquest territori, tan…

La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre…

Situació i presentació Es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries Limita al N amb Sant Sadurní d’Osormort, a l’E amb Espinelves i Arbúcies Selva —ambdós, com Viladrau, es troben adscrits administrativament a la província de Girona—, al S amb el municipi de Montseny Vallès Oriental, a l’W amb els de Seva i Taradell i al NW amb Sant Julià de Vilatorta El terme s’estén pels vessants septentrionals de Matagalls 1694 m i del coll de Sant Marçal 1 107 m, on coincideixen els límits administratius de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental a l’…