Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Territori del Nord
Divisió administrativa
Estat d’Austràlia.
La capital és Darwin La regió del N és formada per planes costaneres que alternen amb altiplans Terra d’Arnhem i les illes que voregen la costa, amb clima humit i càlid la vegetació és formada per boscs i sabanes s’hi localitzen els principals rius Roper, South Alligator, Daly i Victòria La regió central té una vegetació d’estepa i sabana Barkly Tableland A l’W, es troba el desert de Tanami A la regió meridional, seca i àrida, alternen les serralades Macdonnell Ranges i les depressions Simpson Desert, amb predomini de conques endorreiques centrades en la depressió…
serralades Subbètiques
Serralada
Grup de serralades del sud de la península Ibèrica que formen l’arc exterior de les serralades Bètiques, entre el solc intrabètic i la vall del Guadalquivir, amb una extensió de més de 500 km, des de Gibraltar a Alacant.
Són formades, entre altres serres, per les de Parapanda, Mágina, Harana, Cazorla, Segura, Sagra i les serres alacantines, que continuen fins al cap de la Nau el grup de Cazorla, Segura i Sagra constitueix un important nus hidrogràfic, on neix el Guadalquivir, el Guadiana Menor, el Segura i el Guadalentín Hi predominen els materials calcaris, que alternen amb les margues, sobre les quals han estat excavats diversos corredors transversals i longitudinals que separen unes serralades de les altres Llevat de les zones plujoses, cobertes de bosc, la vegetació dominant és l’estepària
Samotràcia
© Corel Professional Photos
Illa
Illa grega de la mar Egea, Grècia, al nomós
d’Hebros, davant la costa macedònica.
Travessada per una serra que cumina al mont Fengari 1 600 m, a la part SE, els conreus de cereals alternen amb la garriga i el bosc a les zones més elevades La població es concentra a Samotràcia, la capital, dita també Khōra Habitada pels caris, pels tracis i pels samis vers el s VIII aC, participà en la lliga naval àtica 478 aC Caiguda en poder macedònic, passà després als romans i als bizantins Possessió genovesa 1530, fou presa pels turcs i recuperada 1912 pels grecs Cèlebre antigament pels cultes mistèrics, conserva restes arqueològiques importants, entre les quals la de…
Francònia
Regió
Regió del nord de Baviera, Alemanya.
S'estén per la vall del Main fins als contraforts del massís de Bohèmia i arriba pel sud fins al Danubi És formada per una degradació de terrasses que alternen amb elevacions de terreny riques en boscs i pastures Té àrees menys fèrtils, com la depressió de Rednitz, on hi ha Nuremberg El clima és continental suau Manca de recursos miners, a excepció d’aigües mineromedicinals Té abundants conreus de cereals, fruiters, productes d’horta, llúpol i, als vessants de les valls, vinya La indústria es concentra a Fürth i a Nuremberg maquinària, joguines, colorants, llapis i cervesa Nuremberg és un nus…
Limanya
Regió d’Occitània, plana, en el Massís Central.
Regada pel riu Alier, és oberta al N, mentre que presenta suaus pendents cap al S Constitueix l’eix geogràfic i històric de l’Alvèrnia El subsol és granític, recobert per capes de bancs calcaris, que alternen amb altres d’argila i de cendres basàltiques mola volcànica de Lo Puèi Domat, a l’W A l’E s’estén la cadena de Forés, al peu de la qual se situen les ciutats de Tièrn i de Vichy Comprèn també l’ampli nucli urbanitzat de Clarmont d’Alvèrnia i Riòm Fora de la indústria, centrada entorn dels nuclis urbans, s’hi desenvolupa una variada agricultura cereals, vinya, horticultura i…
Catamarca
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Andina.
La capital és Catamarca Hom hi pot distingir la puna, al nord-oest, on alternen alineacions muntanyoses i conques amb salares , les serres andines i les serres de la Pampa, on hi ha bolsones ocupats a voltes per salares La majoria de les conques hidrogràfiques de la província són endorreiques, amb un règim molt irregular El clima és continental, àrid les precipitacions no superen els 300 mm La vegetació és generalment estèpica L’economia és en ple desenvolupament els principals recursos són l’agricultura a les àrees dels oasis fruiters, oliveres, vinya, tabac, cotó, la ramaderia…
el Llobregós
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent per l’esquerra del Segre, que travessa el sector N de la Segarra.
Neix als relleus de la Molsosa i Boixadors Anoia, que culminen entre 800 i 900 m alt, i pren la direcció SE-NW El seu curs, estructural, s’enfonsa en un gran anticlinal de nucli guixenc que l’acompanya fins a Ponts, on tributa al Segre La seva vall és sempre ampla i de fons pla, i hi alternen turons de guix i bones terres de conreu, d’origen alluvial, que beneficien els termes de Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Torà, Biosca i Sanaüja Els únics afluents d’alguna consideració són les rieres de Llanera i de Sanaüja, procedents del Solsonès El cabal del Llobregós és…
Alföld
Pla
Nom donat a la plana d’Hongria que comprèn la major part del país, el N de Sèrbia i el N de Romania.
Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’alluvions les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims alluvials o de la descomposició de la vegetació La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió formant nombrosos meandres i sovint…
Mecklenburg
Regió
Regió d’Alemanya, entre les costes de la mar Bàltica i Pomerània, al N, i el Brandenburg, al S.
Ocupa una part de la gran plana d’origen glacial de l’Alemanya septentrional, i presenta un paisatge de turons coberts de bosc que alternen amb nombrosos llacs Produeix, sobretot, patates, bleda-rave i civada El principal centre i la capital és Rostock Els primitius pobladors germànics foren desplaçats pels eslaus vendes cap al 660 dC, els quals foren sotmesos al s XII per Enric el Lleó, duc de Saxònia El 1170 el cap vende Pribislav fou nomenat príncep de l’imperi, i els seus descendents regnaren al Mecklenburg fins el 1918 Ocupat pels soviètics el 1945 i incorporat a la…
muntanyes de Begur
Massís
Massís muntanyós, a l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana, entre la vall de l’Aubi i la mar i entre la platja de Pals i Palamós.
El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina