Resultats de la cerca
Es mostren 254 resultats
el Pasteral

Pont sobre el Ter al sector del Pasteral (Cellera de Ter, Selva)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de la Cellera de Ter (Selva), a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.
Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral
Vinyoles
Masia
Mas del municipi de Cava (Alt Urgell), al N del terme, a la dreta de la vall del riu de Cadí, abans d’arribar a l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles.
Fou construït aprofitant les restes d’una antiga casa forta o d’una torre de guaita medieval, edificada al voltant del segle XIII i posteriorment reformada
Bertí

Església de Sant Pere de Bertí (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C - Moià
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès), situat damunt els cingles de Bertí, prop del Figueró i Montmany, a la capçalera del torrent de Bertí, afluent de la riera de Tenes per l’esquerra.
L’església parroquial de SantPere és actualment abandonada Dins el terme hi ha l’antic mas el Clascar , transformat modernament en castell aprofitant elements d’altres indrets
Madrona
Masia
Masia del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada al sector septentrional del terme, en el camí de Puig-reig a Fonollet i Casserres.
A prop hi ha la capella del Roser, coneguda popularment com el Roseret , aixecada al segle XVI Es creu que es bastí aprofitant les restes d'una antiga església romànica dedicada a Sant Andreu
Tampere
Mercat a la ciutat de Tampere, a Finlàndia
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del lääni de Hämeen, Finlàndia.
Situada entre els llacs Näsijärvi i Längelmävesi, hi ha producció d’energia elèctrica aprofitant el desnivell entre els llacs Centre comercial, és la segona ciutat industrial del país Centre d’ensenyament superior Té aeroport internacional Seu de bisbat luterà
Tassili n’Ajjer
Altiplà del desert del Sàhara, al NE de l’Ahaggar, famós per les pintures rupestres prehistòriques, ja que és un dels centres més densos del grup saharià.
Aprofitant les parets de les balmes, hi foren gravades milers de figures d’animals, de fauna salvatge elefants, rinoceronts, girafes, etc o domèstica bòvids Hi ha diversos estils, que responen a diferents cronologies, sempre abans de la desertització Foren estudiades sobretot durant els anys 1956-60
prats de Bacies

Prats de Bacies a la Coma i la Pedra (Solsonès)
© Fototeca.cat
Pla
Extens planell ramader, al vessant meridional de la serra de Port del Comte, entre els 2 000 i els 2 150 m d’altitud.
Forma la capçalera de la riera de Canalda i es troba entre els termes municipals d’Odèn i de la Coma i la Pedra Solsonès Aprofitant els pendents suaus dels plans de la Bòfia hom ha installat l’estació d’esports d’hivern de Port del Comte
Sant Miquel de Roca

Cingle de la Roca de Castellar, amb el mur que tanca la cova dins la qual es troba el santuari de Sant Miquel de Roca (Crespià)
© Fototeca.cat
Santuari
Antic santuari del municipi de Crespià (Pla de l’Estany).
Construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats
les Cots
Masia
Masia del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà).
La masia és documentada des del segle XIV amb el nom de Les Comes Al segle XVII, la família Cots la reforma aprofitant les velles estructures medievals i al segle XVIII l'amplia amb dos cossos ben diferenciats, l’un de planta rectangular i l’altre d’estructura clàssica La capella familiar, dedicada a la Mare de Déu del Roser, és del segle XVIII
pantà de Sau

El pantà de Sau; al centre, el puig de la Força i els cingles de Tavertet
Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)
Embassament
Pantà del municipi de Vilanova de Sau (Osona), que regula les aigües del Ter i és també aprofitat per a la producció elèctrica.
Fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya SA a partir del 1949 aprofitant el congost que hi ha passat el molí de Sau, on es construí la resclosa 260 m de longitud i 75 d’altura Té 17 km de llargada, fins a Roda de Ter, i la seva capacitat és de 177 hm 3 La potència installada és de 55 MW i la producció de 85 MWh
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina