Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
la Travera
Mas arruïnat de la Travera (Avinyó)
© C.I.C - Moià
Mas Tosquer
Vista del Mas Tosquer
© CIC-Moià
Mas arruïnat del municipi de Balsareny (Bages).
Sant Corneli
Església
Antiga església del municipi de Bassegoda (Garrotxa), incorporat el 1969 al d’Albanyà (Alt Empordà), al límit amb el Vallespir i la línia fronterera francoespanyola, vora el torrent de Sant Corneli, afluent de la Muga.
És un petit edifici romànic, actualment arruïnat Formava part del terme de Ribelles
el Cós
Mare de Déu del Còs de Montagut de Fluvià (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
El santuari de la Mare de Déu del Cós , aturonat 597 m alt, era la capella de l’arruïnat castell de Montagut
serrat de la Manola
Restes del mas de la Manola (Avinyó), que donà nom al serrat homònim
© C.I.C - Moià
Serra
Serra dels municipis d’Avinyó i Santa Maria d’Oló (Bages).
Té la seva màxima altitud 500 m a l’extrem SW de la serra, prop de l’antic mas de la Manola, avui arruinat
el Pinetell
Restes de l'església de Sant Pere del Pinetell (Montblanc)
© Fototeca.cat
Disseminat
Disseminat del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), dins l’antic terme de Rojals, situat al SW del cap municipal, en un planell, a 607 m alt. a l’esquerra del riu Brugent.
Fins el 1841 constituí un municipi independent, però el 1849 ja era arruïnat només hi ha les restes de l’església romànica segle XIII Els templers adquiriren al segle XIII, de Pere de Granyera, part de les rendes del castell de Pinetell , que després passaren als hospitalers
Barnils
Aspecte del mas abandonat de Barnils (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C - Moià
Mas arruïnat i abandonat del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Torèn
Poble
Poble del municipi de Saorra (Conflent), a l’W d’aquest poble.
Hi ha mines de ferro, actualment no explotades El lloc és esmentat ja l’any 901 L’església parroquial Santa Creu, romànica, conserva una marededeu de fusta El castell de Torèn , en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn al segle XVIII n'eren barons els Satger
Sant Jordi del Puig
Santuari
Santuari del municipi del Puig de Santa Maria (Horta del Nord), vora l’antic camí de València, erigit al s XVI per tal de commemorar el lloc on s’esdevingué la batalla del Puig, la qual fou favorable a Jaume I, segons la llegenda, gràcies a la intervenció de sant Jordi.
Arruïnat al s XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig, fou reedificat el 1926 És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves A l’interior es conserven tres retaules de ceràmica
castell de Sant Joan
Castell
Antic castell del municipi de Lloret de Mar (Selva), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals (68 m alt.), que tanca per ponent la platja de Fenals, al SW de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.
Fou bastit a mitjan segle XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del segle XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies