Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Wiener Neustadt
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Àustria, Àustria.
És situada a la plana del Leitha, afluent del Danubi, a l’esquerra del riu i prop de la frontera hongaresa, 47 km al s de Viena Centre comercial i industrial, hi són importants les construccions mecàniques i de material ferroviari i la indústria química, del paper i tèxtil És també un nus important de comunicacions Fundada al s XII com a defensa de la frontera NE de l’Estíria, fou aviat un centre comercial florent Diverses vegades residència imperial, Frederic III hi creà 1477 un arquebisbat Del 1752 al 1919 fou seu de l’acadèmia militar austríaca, fundada per l’emperadriu Maria…
Cho Oyu
El Cho Oyu, cim de l’Himàlaia, a la frontera entre el Nepal i el Tibet
© X. Pintanel
Cim
Cim de l’Himàlaia, a la frontera entre el Nepal i la Xina (8 189 m).
Fou conquerit per una expedició austríaca Tichy, JJöchler i el xerpa Pasang Dama el 1954
Opava
Ciutat
Ciutat de la Moràvia Septentrional, Txèquia, vora la frontera amb Polònia.
Centre d’una regió agrícola i forestal, és un mercat important Del 1849 al 1918 fou capital de la Silèsia austríaca
Broad Peak
Cim
Cim de les muntanyes del Karakoram, al Caixmir (8 046 m alt.).
La primera ascensió fou aconseguida per una expedició austríaca el 1957 Una expedició catalana, encapçalada per Antoni Sors, l’assolí el 1981
Meran
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, a la regió del Trentino-Alto Adige, a la província de Bozen, Itàlia.
Centre turístic, amb estacions termals, i industrial Fou bressol del comtat del Tirol, passà a Baviera el 1805 i fou austríaca del 1815 al 1919
Weissenburg
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, al departament del Baix Rin, França, situada vora la frontera alemanya, prop de Karlsruhe.
Fou escenari de la desfeta austríaca per part dels exèrcits francesos comandats pel general Hoche 1793 i de la primera victòria prussiana en la guerra Francoprussiana 1870
Piave
Riu
Riu del nord d’Itàlia, al Vèneto, tributari de la mar Adriàtica (220 km de longitud i 4 100 km2 de conca).
Neix al peu del Peralba, als Alps Càrnics, prop de la frontera austríaca En el tram inferior es divideix en braços i desguassa al nord de la llacuna de Venècia
Vis
Illa
Illa de l’Adriàtica, que pertany a Croàcia.
Habitada originàriament per illiris, fou després, successivament, possessió romana, bizantina, veneciana i austríaca fins el 1918 El 1866 l’almirall austríac Tegetthoff hi vencé la flota italiana Actualment hi té una gran importància el turisme
Venècia Júlia
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a les actuals províncies italianes de Gorízia i Trieste (dins la regió de Friül-Venècia Júlia) i les províncies de Pula i Fiume, pertanyents fins el 1920 a la Carniola i tornades a Croàcia el 1947.
Constituïa una de les Tres Venècies La denominació de Venècia Júlia havia estat proposada per GIAscoli, en substitució de l’austríaca Küstenland ‘Litoral’, i comprenia també la part de Gorízia passada a Iugoslàvia, territoris corresponents a les antigues Ístria i Libúrnia, conegudes antigament com a Regio Iulia
Garmisch-Partenkirchen
Ciutat
Ciutat de l’Alta Baviera, Alemanya.
És situada prop de la frontera austríaca al peu del Zugspitze, a la vora del Loisach Important centre turístic d’estiu i d’esports d’hivern, fou seu dels Jocs Olímpics d’hivern del 1936 Tradicionalment se celebra una competició de salts d'esquí cada primer de gener, que forma part del torneig dels Quatre Trampolins