Resultats de la cerca

A la guerra dels Set Anys, Frederic el Gran hi desféu en poques hores un exèrcit de francesos i austríacs

D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal…

Centre agrícola vinya, cereals, patates, industrial tèxtils, alimentàries, químiques, metallúrgiques, mecàniques i comercial, d’una àrea on s’ajunten la continuació de les planes hongareses amb els altiplans de Transsilvània La ciutat és romanesa des del 1920 abans havia estat possessió de turcs, austríacs i hongaresos

És un nucli industrial destilleries, indústria tèxtil cotó, fibres artificials i construccions mecàniques El 4 de juny de 1859, en el curs de la segona guerra per la independència d’Itàlia, hi tingué lloc una batalla entre els austríacs i els francopiemontesos, favorable als darrers, amb la qual cosa tingueren el camí lliure cap a Milà

Nucli industrial maquinària i teixits Comuna medieval autònoma, el 1445 passà a la república de Venècia, de la qual fou un centre important, i el 1797 a Àustria, per concessió de la França revolucionària, que posà fi a la república veneciana Durant la Primera Guerra Mundial fou ocupada per Itàlia 1915-17 i reconquerida pels austríacs, que l’abandonaren definitivament el 1918 Molt danyada pels combats, fou reconstruïda després de la guerra

Indústria de la construcció, de la fusta, del tabac, tèxtil i alimentària Dominada per Roma, l’antiga Scodra esdevingué, sota Dioclecià, capital de la província Bizantina fins al s XII, pertangué després a serbis, turcs i venecians 1396, amb el nom de Scutari, passà a l’imperi Otomà 1477 fins el 1913 i fou presa encara per montenegrins i austríacs i per les tropes de l’Entesa És seu del metropolita de l’església nacional ortodoxa

Té indústries tèxtils, metallúrgiques i del paper Ciutat romana, tingué una importància rellevant durant l’edat mitjana Disputada entre els Sforza i l’Església, el 1445 passà als Estats Pontificis, fins a l’ocupació francesa, el 1797, que fou signat el tractat de Tolentino entre Napoleó i Pius VI, el qual renuncià a Avinyó, el comtat Venaissí i les legacions de Bolonya, Ferrara i Ravenna El 1815 Gioachino Murat hi fou derrotat pels austríacs La ciutat conserva restes de les muralles del s XIII El monument més important és la basílica de San Nicola del s XIII, amb retocs d’època barroca,…

Centre industrial confecció de roba d’home, tractors, productes químics Sobresurt el castell, primitivament romà, reconstruït 1605-14 per Georg Riedinger, mostra important de la influència renaixentista francesa Antiga ciutat dels alamans civitas Ascapha Des del segle X fins l’any 1803 pertangué a l’arquebisbat de Magúncia A causa de la seva participació en la guerra dels pagesos fou desposseïda dels seus privilegis el 1525 El 1803 es convertí en capital del principat instituït a favor del príncep primat de la Confederació del Rin, Carles Teodor von Dalberg El 1815 fou…

Separa la conca del Rin i la de l’Inn El travessen dos túnels un túnel ferroviari de 10 250 m de longitud obert el 1884 i un túnel de carretera de 13 973 m, obert el 1978 La regió de l’Arlberg és el lloc d’origen de l’escola alpina d’esquí Arlberg Ski Club

Situada a la vall del riu Raška, a l’emplaçament de l’antiga ciutat de Rascia Centre principal de la Sèrbia antiga, al segle XV fou conquerida pels turcs Coneguda pels austríacs arran de l’ocupació de Bòsnia i Hercegovina per la monarquia austrohongaresa 1878, poc temps després tornà a poder del soldà de Turquia El tractat de Bucarest 1913, signat després de les guerres balcàniques 1912 i 1913, tornà la ciutat a Sèrbia, que el 1945 esdevingué una de les sis repúbliques de la República Popular Federativa de Iugoslàvia En resten els banys romans i l’església de Sant Pere, del segle…