Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
Banys de Girona
Arquitectura civil
Banys públics d'època romànica de Girona (Gironès), declarats bé cultural d’interès nacional.
L’edifici És una construcció d’època romànica edificada sobre les restes d’uns banys anteriors seguint el model de les termes romanes heretat pels banys musulmans Construït entre mitgeres i de planta rectangular, un dels seus costats llargs dona al carrer i l’altre a un pati o jardí Externament, només veiem un mur cec, i tan sols destaca la llanterna de la piscina central i la porta d’accés Internament, passada la porta i un vestíbul, hi ha una dependència que, segons Puig i Cadafalch, era un dipòsit de llenya, i després, passada la porta de ferradura, al costat de la qual hi ha uns nínxols…
els Banys
Antic llogaret
Antic lloc, situat prop de les Voltes (Baix Camp), esmentat del s XIV al XVI com a membre de la comuna del Camp de Tarragona.
Banys Orientals
Natació
Establiment públic del barri de la Barceloneta de Barcelona.
El 1907 fou llogat als socis fundadors del Club Natació Barcelona CNB i esdevingué el lloc d’entrenament del club El 12 de juliol de 1908 s’hi disputà el primer partit oficial de waterpolo de l’Estat espanyol Després que el CNB deixés les installacions el 1910, s’hi fundà una nova societat esportiva dedicada a la natació i el waterpolo denominada Club Natació Athlètic
banys del Voló
Els jardins dels banys del Voló
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari del municipi del Voló (Rosselló), just al límit amb el de Morellàs i les Illes (Vallespir), a l’esquerra del riu de Roma (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estella, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell hom n'embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari L’edifici fou construït el 1859 Hi ha tres fonts la font del Voló , la de Sant Martí la més antiga i la Clementina el córrec de Sant Martí ha estat convertit en parc Vora l’establiment hi ha un casino de joc
fort dels Banys
Història
Petit fort quadrat, d’uns 70 o 80 m de costat, construït el 1670 per l’enginyer militar francès Saint-Hilaire i millorat per Vauban (1683) a l’indret d’una antiga torre de defensa medieval que havia estat construïda per Nunó Sanç i que és citada el 1389 com a torre del Puig dels Banys
.
Fou derruïda el 1688 És damunt els Banys d’Arles, a la dreta del riu de Montdony Aquest poble fou anomenat durant un quant temps, per aquest motiu, el Fort dels Banys
Codalet dels Banys
Masia
Masia i antic terme del municipi d’Arles (Vallespir), a la dreta del Tec, vora els Banys d’Arles.
banys de Toès
Balneari
Balneari del municipi de Nyer (Conflent), situat a 740 m alt, a la dreta de la Tet, al fons del llarg congost dels Graus, vora el límit amb el terme de Toès, en un indret anomenat tradicionalment Aigüescaldes.
Les fonts termals són nombroses 42, amb temperatures entre 22 i 78°C, en general sulfuroses, i indicades per al reumatisme L’edifici és ampli i modern Prop d’aquest indret hi havia hagut el monestir d'Eixalada
banys de Busot
Balneari
Antic balneari d’aigües sulfatades magnèsiques del municipi d’Aigües de Busot (Alacantí), a 390 m d’altitud, al vessant sud-oriental del Cabeçó, a 1 km del poble, al nord, al costat del santuari de la Mare de Déu de la Salut.
Durant la guerra civil de 1936-39 el govern republicà hi traslladà el Preventorio Infantil Antituberculoso de Guadarrama, i el 1939 l’antic balneari fou destinat definitivament a la nova funció com a Preventori Infantil Antituberculós de la Mare de Déu de la Salut, a càrrec, des del 1942, de mercedaris
banys de Benasc
Balneari
Balneari del municipi de Benasc (Ribagorça) situat a 1 072 m d’alt, damunt la riba esquerra de l’Éssera.
És d’aigües sulfuroses i termals de 22° a 37°C
banys d’Arties
Establiment d’aigües termals situat a 1 140 m d’altitud, dins el terme municipal de Salardú (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, aigua avall de la vila.
L' aigua d’Arties és hidrosulfurosa