Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
el Gall Dindi
Astronomia
Constel·lació austral, entre les del Telescopi i de l’Octant.
Introduïda per JBayer, conté 79 estels visibles a ull nu i alguns cúmuls L’estel principal, α-Pavonis, és a 230 anys llum i té una magnitud visual de 2,12
la Popa
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Ca Major, l’Unicorn, la Brúixola, la Vela, la Quilla, el Cavallet del Pintor i la Coloma.
Conté dos estels de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Puppis , és un estel groc de magnitud 2,76 que pertany al tipus espectral G5 i és situat a una distància de 142 anys llum La constellació conté també diversos cúmuls oberts Antigament, la constellació de la Popa era considerada com una part de la constellació d' Argo
el Cranc
Astronomia
Constel·lació zodiacal, entre el Linx i l’Hidra femella.
És la que té els estels de més feble lluminositat entre totes les del zodíac, cosa que en dificulta la identificació Té 102 estels visibles a ull nu Entre els seus components són remarcables l’α-Cancri, estel doble, a una distància de 99 anys llum de la Terra, i els cúmuls M 44 el Pessebre, que a ull nu és com una taca nebulosa, i M 67 la Gorra Frígia, considerat un dels més antics de la Galàxia
el Taure
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de Perseu, el Cotxer, els Bessons, Orió, Eridà, la Balena i Àries.
Conté 216 estels visibles a ull nu, un dels quals és de la primera magnitud, dos de la segona i tres de la tercera L’astre principal, α Tauri , conegut amb el nom d' Aldebaran , és un gegant vermell de magnitud 1,06, pertany al tipus espectral K5 i és situat a una distància de 64 anys llum La constellació conté també una nebulosa d’emissió anomenada la nebulosa del Cranc , i dos cúmuls oberts el de les Plèiades i el de les Híades
l’Escorpió
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre el Serpentari i l’Escaire.
Els estels més brillants d’aquesta constellació dibuixen al firmament una figura que recorda la forma d’un escorpí L’astre més brillant de la constellació és Antares, α Sco, que és un estel binari visual situat a una distància de 423 anys llum L’astre principal del sistema és un supergegant vermell de diàmetre 300 vegades més gran que el del Sol L’astre secundari té un diàmetre que únicament és dues vegades més gran que el del Sol, però 300 vegades més brillant La magnitud visual del sistema binari és lleugerament variable, i el seu valor visual aparent és 1,0 La Via Làctia travessa la regió…
Illes Balears

Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…