Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
el Còdol Dret
Colònia industrial
Antiga colònia tèxtil del municipi de les Masies de Roda (Osona), a l’esquerra del Ter, aigua avall de Roda de Ter.
Fou abandonada, car el pantà de Sau s’hi embassa en èpoques de crescuda
puig de Bastiments

El puig de Bastiments
© Xevi Varela
Muntanya
Massís (2.881 m) muntanyós, al sector de capçalera del Ripollès.
És de formes relativament suaus, car l’erosió glacial fou poc intensa en aquest sector
Busiris
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Egipte faraònic, 134 km al NW del Caire i a la riba esquerra de la branca de Damiata, corresponent a l’actual Abū Ṣīr, que cal no confondre amb el jaciment d’Abūsīr.
Capital del nomós IX del Baix Egipte, la seva importància fou bàsicament religiosa, car era, juntament amb Abidos, un dels llocs d’enterrament d’Osiris
IJssel
Llac
Llac dels Països Baixos separat de la mar de Wadden per uns dics construïts entre el 1918 i el 1933.
Ocupa una part de l’antic Zuiderzee, car la part restant és ocupada per diversos pòlders del Nord-est, Flevoland Est i Flevoland Sud i el de Markerwaard, en període de condicionament
Migjorn
Sector meridional de l’illa de Menorca, constituït per un planell calcari miocènic, no superior als 50 m alt., pedregós, on abunden els fenòmens càrstics.
Ocupa la zona meridional compresa entre els termes de Ciutadella, es Castell i Sant Lluís S'oposa al sector de Tramuntana, de distinta geomorfologia, però des del punt de vista agrícola el mot té un sentit més restringit, car les terres pregones del centre de l’illa són anomenades sa Mitjania
Madurai
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamil Nadū, Índia, vora el riu Vaigai.
Posseeix manufactures tèxtils i de colorants, i hi ha universitat Fundada al s VI aC, la seva fase d’esplendor correspon als s VI-XIII, però no en resta res, car la ciutat fou arrasada per una invasió musulmana 1310 El gran temple bramànic actual, construït en estil dravídic 1560-1680, d’una gran exuberància escultòrica, té nou portes monumentals gòpura i dos santuaris
Colet de Frejús
Vall
Coll dels Alps occidentals que permet el pas entre la Val de Susa (Piemont) i la vall de la Maurienne (Savoia), des de Bardonescha (1 313 m) a Fourneaux i a Modane (1 074 m).
Al NE del coll s’alça la Punta de Frejús 2 907 m, per sota la qual passa el túnel ferroviari de Mont Cenis o de Frejús i, parallel, un túnel de carretera El 1980 fou inaugurat un nou túnel, de 12,8 km de llargada i 9 m d’amplada, per a automòbils i ferrocarrils, de Bardonescha Piemont a Modane Savoia El túnel té una gran importància internacional, car facilita les comunicacions entre Itàlia, França i Suïssa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina