Resultats de la cerca

Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu popularment fra Bartolo , que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent bastit en 1697-1733 el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits eremitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement 1698 El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou…

Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi Confiat als carmelitans 1404, hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del segle XII el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari Els edificis foren malmesos durant la guerra civil de 1936-39 Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou…

Es centrada pel convent de l’Esperança, fundat per monjos carmelitans al segle XV El seu creixement es deu a la proximitat de la ciutat de Vic

És esmentat al començament del segle XIII com a pertanyent a la casa de Montcada Al final de l’edat mitjana depenia de Benifassà i, més tard, dels carmelitans de Cardó

Fou fundat el 1890 pels terciaris carmelitans de Santa Catalina com a centre de vida eremítica Des de l’any 1926 depèn del sector d’Esporles el qual li donà el nom, i fa les funcions de santuari

A mitjan segle XIII hi havia a l’indret una capella, situada sota la cova on segons una tradició totalment imaginària feu penitència Guillem I d’Aquitània S'hi establí un convent de frares augustinians vers el 1340 Posteriorment, fou convent de carmelitans calçats i de franciscans

Situada a la Riviera di Ponente, té una platja molt freqüentada Propietat dels Doria des del s XIII, passà a la corona piemontesa al s XVIII Són notables el castell, el palau Doria i els sepulcres dels Doria, conservats al convent dels carmelitans segona meitat del s XVI

Existia ja el 1163 i tenia béns a Peralada, Cabanes, Espolla, Darnius i Terrades El 1435, ja sense comunitat, fou venut pel prior de Santa Anna al convent de carmelitans de Peralada Resten murs i l’absis de l’església del s XII, ara destinats a dependència del mas veí dit el Sepulcre

És un centre residencial i d’estiueig L’església fou construïda al final del s XVIII, al lloc d’un oratori fundat el 1472 pels carmelitans, dedicat a sant Antoni, on havia estat erigit un altar a la Mare de Déu de la Bonanova Des del 1836 al 1860 fou església de Gènova

El 1899, any en què la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps, hi arribà el tramvia elèctric L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia 1626, anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat fins el 1714 L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910 Els anys setanta, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri