Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
vegueria de Puigcerdà
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya sorgida amb la divisió de l’antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell aigua amunt de Coll de Nargó.
El 1718 comptava amb 11988 h, però com que depenia la sotsvegueria de Ribes, entre ambdues sumaven 13437 h
les Salines
Nucli
Nucli compartit entre els municipis de Vilafranca del Penedès i Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès).
El 2009, sector de Vilafranca del Penedès comptava amb 86 h, i el de Santa Margarida i el Monjos, 79 h
platja de l’Arrabassada
Platja
Platja de la costa de Tarragona separada de la platja de la Savinosa per la punta de l’Arrabassada.
Aquest veïnat, originàriament de pescadors, i que el turisme i el pas de la carretera de Barcelona a Tarragona han fet evolucionar, comptava el 1991, juntament amb el veïnat de la Savinosa, 443 h
vegueria de Montblanc
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calba, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector N del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h
Didyma

Restes del temple d’Apol·lo a Didyma
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Lloc arqueològic, a l’actual ciutat de Didim (Anatòlia, Turquia).
Correspon a una antiga ciutat de l’Àsia Menor, a uns 15 km de Milet, coneguda pel santuari oracular d’Apollo El temple hellenístic d’Apollo de 118 m x 60 m es començà a construir al segle IV aC segons els planells dels arquitectes Dafnis de Milet i Panonio d’Éfeso, sobre uns temples anteriors dels segles VIII i VI aC dels quals hi han restes visibles al pati El temple comptava amb dos pòrtics hipóstils i 120 columnes jòniques de quasi 20 m d’alçada L’arquitrabe era decorat amb motius vegetals, lleons i caps de gòrgones S'hi accedeix a l’entrada per una escala de 14 graons A l’interior hi ha…
vegueria de Balaguer
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya.
Comprenia la vall d’Àger, la vall de Farfanya, la riba esquerra del curs de la Noguera Ribagorçana al sud del Montsec, llevat dels termes d’Ivars de Noguera i de Camporrells, i la riba dreta del Segre des de Gerp fins a l’aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana, inclosos els termes de les Avellanes i de Vilanova de les Avellanes tret, però, del de Menàrguens D’antuvi Balaguer havia estat cap de sotsvegueria dependent de la vegueria de Lleida El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Balaguer fou incorporada…
vegueria de Girona
Història
Antiga demarcació administrativa de Catalunya, creada a la fi del s. XII.
El 1304 s’estenia des del Fluvià, entre Bàscara i Calabuig, a la mar, sota Sant Pere Pescador pel N, fins a Caldes d’Estrac A tramuntana limitava amb la vegueria de Besalú per Finestres, Camós, Vilavenut i el Fluvià A causa dels dominis de la casa Cabrera, comprenia també Viladrau, les Guilleries i el Cabrerès des del pont de Roda de Ter, encara que aquests darrers territoris revertiren des de mitjan s XIV a la vegueria d’Osona Més tard en passà a dependre la sotsvegueria de Besalú , que absorbí com a agregat o annex l’Alt Empordà, excepte els llocs de Vilaür, Sant Mori i Saus, bé que amb…
Almudaina

Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Planes, al N de la serra d’Almudaina (que separa aquesta vall de la de Seta) i drenat pels barrancs del Molló i de Colomer, afluents del barranc de Planes, que limita el terme pel N.
El regadiu es redueix a petits horts regats amb aigua de basses Gran part del terme és ocupat per oliveres, ametllers i arbres fruiters, sobretot cireres i guinders El conreu de cereals de secà ocupa unes 100 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris Hi ha una mina d’esquist La població, que el 1900 comptava 473 h, ha anat minvant fins a quedar reduïda a gairebé una tercera part El poble 107 h agl 2006, almudainers 586 m alt, que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu de la serra d’Almudaina Era població de moriscs el 1609, any de…
estació d’esquí de Baqueira-Beret

Accés per la zona de Beret a l’estació d’esquí de Baqueira-Beret
© C.I.C. - Moià
Estació d’esquí situada al vessant nord dels Pirineus, entre la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà.
Fou inaugurada el 6 de desembre de 1964, sota l’impuls de Jesús Serra i Santamans És l’estació d’esquí més gran d’Espanya La primera àrea d’esquí fou Baqueira 1500 m, la qual es desenvolupà al llarg dels anys seixanta i setanta El 1982 s’obrí vers la zona del pla de Beret El 2003 amplià els seus dominis esquiables cap a la vall de l’Alt Àneu Pallars Sobirà Disposa de modernes installacions per a la pràctica de l’esquí alpí i altres esports d’hivern El 2023 comptava amb 165 km esquiables, repartits per 113 pistes que es troben en cotes compreses entre 1500 i 2610 m Disposa de 769…
,
Arenys de Lledó
Arenys de Lledó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la Terra Alta, de la qual és separat pel riu d’Algars; el barranc de Vallrovira forma el límit occidental del terme.
Hi ha 1020 ha d’erms, carrascars i brolla, i unes 1035 ha de pi blanc disseminat pel terme El secà és dedicat al conreu de cereals 268 ha, d’oliveres 746 ha, de vinya 208 ha i d’ametllers 114 ha, en recessió Unes 22 ha són de regadiu patates, llegums, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu i del subsol Les terres de conreu, ben repartides, són explotades el 77% pels propietaris i la resta per parcers Predomina el bestiar oví, cabrú i porcí Hom elabora oli i vi de 15 a 17° que són venuts als majoristes de la regió Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu La població, que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina