Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Santa Maria de l’Horta
Santuari
Antic santuari del municipi de Lleida (Segrià), al Cappont, adquirit el 1320 per la confraria de Sant Salvador dels clergues lleidatans.
El 1327 hi fou fundat un convent augustinià Santa Maria de Gràcia, mentre que la confraria passava a la parròquia de Sant Salvador de Pardinyes, una senyoria del bisbe de Lleida
Sant Antoni
Santuari
Santuari de Betxí (Plana Baixa), aturonat a 138 m alt., a l’E de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules.
És testimoniat ja al s XVI La confraria fou fundada al s XVII
els Torrents
Poble
Poble disseminat (907 m alt.) del municipi de Lladurs (Solsonès), centrat a la parròquia de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), a l’E del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener.
La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys
la Font
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font) del municipi de Fontcoberta (Pla de l’Estany), al nord-oest del poble, prop de la Farrés, petita capella romànica esmentada ja el 1292, on hom venera una imatge d’alabastre del s XIV.
La reina Maria de Castella aprovà la confraria de la Mare de Déu de la Font, i l’aplec que hi era celebrat el 25 de març ha perdurat fins avui
cavalleria de Vernissa
Història
Possessió que fou concedida en feu i en servei d’un cavaller armat el 1315 pel rei Sanç I de Mallorca, al seu escuder Guillem d’Oms, com a satisfacció de les quantitats de diners que el rei devia al seu difunt sogre Miró Despalau.
Passà per enllaç matrimonial s XVI als Puigdorfila, i després s XVII als Serra, els quals la donaren a la confraria de la Puríssima Concepció del convent de Sant Francesc de Mallorca
Vida
Santuari
Santuari del municipi de Cistella (Alt Empordà), dedicat a la Mare de Déu de Vida, situat a l’W del poble. L’església fou edificada el 1429 i estigué dedicada inicialment a sant Miquel.
Al segle XVII fou ampliada, i al segle XVIII ja hi havia la confraria de la Mare de Déu de Vida Al seu voltant es formà la caseria de Vida 40 h diss 1996
el Remei d’Alcanar

Detall del Remei d’Alcanar (Montsià)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Remei
) del municipi d’Alcanar (Montsià), al límit amb el d’Ulldecona.
És testimoniat per primera vegada a la fi del s XIV L’església fou renovada al s XVI i ampliada amb un creuer i cúpula el 1820 S'hi celebra un concorregut aplec el segon diumenge d’octubre La confraria havia estat nombrosa i important
Carraixet
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alboraia (Horta del Nord), a la vora del barranc de Carraixet.
El 1370 esdevingué lloc de contribució de València, i el 1400 hom hi establí els cementiris dels penjats i dels pobres, a càrrec de la confraria de la Mare de Déu dels Sants Innocents, que el 1447 construí l’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, que es conserva molt modificada
Santa Magdalena de Mosqueroles

Capella de Santa Magdalena de Mosqueroles
© Fototeca.cat
Església
Església romànica, propera al poble de Mosqueroles.
L’edifici Només resta l’església de planta basilical de tres naus, encapçalada per un absis i dues absidioles de planta semicircular Les naus consten tan sols de dos trams i són tancades per una façana moderna que té un campanar de cadireta de dos ulls La nau central és coberta per una volta de canó seguit més alta que els absis, amb una finestra de doble esqueixada i dos ulls de bou a la façana est Les naus laterals i les absidioles no són simètriques Els absis són coberts amb volta de quart d’esfera i tenen una finestra de doble esqueixada al centre del mur L’exterior de l’església no…
Santa Anna de Mont-ral

Porta d’entrada de l’esglèsia de Santa Anna de Mont-ral
© Fototeca.cat
Capella
Capella unida al mas de Santa Anna, prop de l’antic casal fortificat de Mont-ral, al terme de Gurb (Osona), prop de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
L’edificaren els cavallers de Mont-ral vers el 1190 sota l’advocació de santa Maria En tenia cura un sacerdot beneficiat i tenia creada una confraria molt popular a la comarca Hi havia dos altars més dedicats a santa Anna i a l’Esperit Sant Des del s XV es diu de Santa Anna exclusivament Conserva la primitiva edificació romànica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina