Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Sornià
Aspecte parcial de Sornià amb les restes dels murs conservats del castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, a la vall mitjana de l’Adasig, des del roc de Rosselló (1 314 m), punt culminant de la línia de crestes que limita, pel N, el Conflent, fins als colls de l’Espinàs (1 050 m) i de Ventafrida (967 m alt), límit amb la vall de la Matassa.
La superfície agrícola representa només el 7% de la del terme, amb 212 ha 4 ha d’arbres fruiters 3 de pomeres i 1 d’albercoquers, 65 de vinya 39 de les quals destinades a vi de qualitat superior, 2 ha d’hortalisses, 9 de cereals i 128 de patates i farratge Quant a la cria de bestiar, hi ha 420 caps d’oví, uns 90 de boví i 40 de cabrum Té una certa funció d’estiueig, afermada amb la installació d’una casa de repòs per a convalescents La vila 276 h agl 1982 540 m alt és situada a l’esquerra de l’Adasig i és formada per dos barris, el Puig de Sornià i la Vila aquest és el nucli primitiu, al…
castell de Montoliu
Aspecte que ofereixen avui dia els murs més ben conservats d’aquest castell
© Arxiu Fototeca.cat
Castell
Antic castell del terme de la Riera de Gaià (Tarragonès), esmentat ja el 1118 com a límit oriental, amb el de Tamarit, del terme de Tarragona, que correspon probablement a les ruïnes del castell dit posteriorment de Santa Margarida
.
Pertangué als Claramunt o Montoliu i passà a la mitra Donà nom a la quadra de Montoliu
cova del Barranc Blanc
Cova
Cova amb jaciment del Paleolític superior, situada al terme de Ròtova (Safor), on se succeeixen estrats corresponents als períodes gravetià (de primer encara amb tradició mosteriana, i després ja sense), solutrià i epigravetià, amb possibles influències magdalenianes.
Els materials, encara no publicats detalladament, són conservats al Museu de Prehistòria de València
castell de Termena
Castell
Antic castell de la Fenolleda, que domina la vall de Termena (tributària de l’Aglí per l’esquerra, a Rasigueres), límit dels municipis de Planeses i Rasigueres.
És una construcció dels segles IX-X, reformada al segle XIII, constituïda per una torre rectangular i un recinte poligonal, ben conservats
cova de la Sarsa
Cova
Cova del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), que fou habitada intensament durant el Neolític i que ha proporcionat un dels conjunts més importants de ceràmica neolítica, impresa (cardial i afins), del País Valencià.
Fou excavada vers el 1925 per F Ponsell, d’Alcoi, i publicada per J San Valero 1950 Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València
Sant Pere
Vista de l'església de Sant Pere de Masquefa
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església situada en una petit turó a uns 500 m al N del poble de Masquefa (Anoia).
Romànica, d’una nau amb absis decorat amb fris en dent de serra i arcuacions llombardes, en procedeixen dos retaules gòtics conservats al Museu Diocesà de Barcelona A l'esplanada, hi havia les restes del castell
cova de les Malladetes
Cova
Prehistòria
Cova amb jaciments prehistòrics del municipi de Barx (Safor), una de les que volten el Mondúber.
Hi han estat trobats vestigis del Paleolític superior indústries gravetianes al fons, continuades per altres de solutrianes i més tard per epigravetianes Al nivell superior hi ha un estrat neolític amb ceràmica decorada Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València
Loano
Ciutat
Ciutat de la província de Savona, a la Ligúria, Itàlia.
Situada a la Riviera di Ponente, té una platja molt freqüentada Propietat dels Doria des del s XIII, passà a la corona piemontesa al s XVIII Són notables el castell, el palau Doria i els sepulcres dels Doria, conservats al convent dels carmelitans segona meitat del s XVI
Hereford
Ciutat
Ciutat del comtat de Hereford i Worcester, a Anglaterra, Gran Bretanya.
Situada a la ribera del Wye, produeix cervesa, sidra, fruita, vegetals, carns, productes manufacturats i petroli Fundada pels saxons el s VII, tenia una gran importància militar per la seva situació estratègica Té la catedral gòtica 1079-1535 i hi són conservats incunables i un mapamundi del 1313
Sant Miquel de Cap-sa-roca
Església
Antiga església de la ciutat d’Olot (Garrotxa), situada al NE de la ciutat, a l’esquerra de la carretera de Girona a Besalú i Figueres.
Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783 conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel , en aquest sector d’eixample de la ciutat