Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
Hillingdon
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, constituí fins l’any 1986, un dels 32 districtes del Gran Londres.
De caràcter residencial al N, té, al S, l’aeroport de Heathrow, amb una àrea industrial annexa
Fārs
Divisió administrativa
Ostān de l’Iran.
La capital és Shīrāz Anomenat també Farsistan, constituí l’antiga Persis , nucli central de l’imperi Persa
Borgonya
Història
Nom de diverses entitats geogràfiques, polítiques i administratives que s’han succeït dins l’àrea general de les valls del Roine superior i del Saona, tot penetrant, amb diferent profunditat, dins la conca del Sena i estenent-se ocasionalment Roine avall fins a la mar, o a rampeu dels Alps fins a penetrar en les conques del Rin i del Po.
Al segle V l’assentament dels burgundis donà nom a la regió Aquest poble hi establí un regne, que el 534 fou annexat a la monarquia franca un dels regnes en què tot sovint es dividí aquesta constituí el primer regne de Borgonya, el qual, arran de la divisió de l’herència carolíngia 843, es prolongà, a través de particions, reconstitucions i canvis de nom, fins a la seva annexió a la corona del Sacre Imperi 1032, dins el qual formà una unitat nominal coneguda finalment com a regne d’Arle La part atribuïda a Carles el Calb pels tractats de partició constituí el ducat de Borgonya…
Los Realejos
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, que ocupa part de la falda nord del Teide.
Es constituí amb la fusió dels pobles El Realejo Alto i El Realejo Bajo Plàtans, tabac, moniatos, fruites Ramaderia bovina i de cabres
cala de les Coves
Cala
Cala de la costa, al límit entre l’Alacantí (el Campello) i la Marina Baixa (la Vila Joiosa), on desemboca el barranquet de les Coves, que davalla de la serra del Cabeçó.
Constituí la frontera meridional del Regne de València fins el 1304 i que fou, des d’aleshores, límit entre les governacions d’Oriola i de Xàtiva
Arassant
Poble
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), situat a 1 250 m alt al vessant occidental del pic de Gallinero.
La parròquia Santa Maria havia depès fins al s XVI del bisbat de Lleida Constituí fins a la segona meitat del s XIX un municipi independent
Gabardà
Regió de Gascunya, centrada en la vila de Gabarret, que es constituí vescomtat de Gabardà o de Gabarret
.
Sembla que en fou el primer titular Arnau I mort després del 1030, de la família dels ducs de Gascunya Gabardà s’uní amb el vescomtat de Bearn pel matrimoni del vescomte Pere II amb la vescomtessa Guiscarda de Bearn Des d’aleshores seguí la sort de Bearn
Sant Ponç
Llogaret
Llogaret del municipi de Sallent (Bages), al SW de la vila, entre aquesta i Santpedor.
A l’edat mitjana constituí una petita sagrera, amb casal fortificat dependent del castell de Sallent L’església és de tradició romànica s XIII, modificada al s XVII
Benillup
Despoblat
Despoblat del municipi de Beniarrés (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, entre Beniarrés i l’Orxa.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 37 focs, formava part de la comanda de Perputxent Al s XVI constituí parròquia amb Alquènsia, l’Orxa i Beniarrés, i més endavant, solament amb Beniarrés
vegueria de Tàrrega
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega