Resultats de la cerca

El 1182 fou cedit per Guillem Pontils al monestir de Santes Creus La seva antiga església parroquial Sant Llorenç depenia de la de Querol El 2008 hom identificà l’antiga entrada del recinte, i fou documentat també l’esllavissament d’un tram de muralla

És un relleu tabular, disposat en plataformes escalonades, que culmina al pic de San Caprasio 811 m, punt més alt de la depressió estricta de l’Ebre coronen aquesta serra calcàries pontianes hi predomina l’estepa i hi ha alzines i pi blanc a la part solana

Coronen el turó dues torretes de planta quadrada parcialment enrunades, una de les quals, de caràcter més militar, conserva moltes espitlleres L’altra és de tipus civil, i fou una torre de telegrafia òptica construïda el 1857 Totes dues són de dues plantes i terrat, construïdes amb pedra arrebossada 

Conserva una notable església romànica del s XII amb una nau allargada, que coronen tres cúpules, i absis, a l’interior dels quals s’obren tres capelles El portal és una de les realitzacions més reeixides de l’escultura romànica occitana, amb escenes del monjo Teòfil, el profeta Isaïes i un pilar decorat amb monstres i figures humanes entrellaçades

S'estén entre els municipis de Teià i Vilassar de Dalt i el vallesà de Vallromanes, amb les altituds màximes al de Premià de Dalt el turó de Lledó 496 m, l’església de Sant Mateu , que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt 490 m i el proper turó de Sant Mateu 500 m Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar rieres de Premià, de Teià i les que aflueixen al Mogent de Vallromanes, la més important d’Ardenya o de…

Situada entre el Puigsacalm del qual la separa la collada de Sant Bartomeu i la serra de Bellmunt a l’altra banda del congost del Ges, constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el riu Fornés Els cims culminants són els de Barral 1 364 i 1 352 m alt i el puig de les Àligues 1 341 m alt El vessant septentrional la baga de Curull és ocupat per un compacte bosc fagedes a la solana, per alzinars fins als 900 m i per rouredes a les parts més altes Al NW de la serra es destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull

Situat al carrer de Ganduxer, el projecte d’Antoni Gaudí, que s’hagué d’adaptar a la distribució que marcava la primera planta ja construïda de l’edifici, d’autor desconegut, proposava un gran conjunt format per tres edificis disposats en forma de U Gaudí només n’arribà a construir un de sol, aïllat, de forma rectangular, que utilitza el maó com a principal material constructiu, i que consta de planta baixa i tres pisos A la façana principal sobresurt un volum vertical, a manera d’entrada principal, en el qual hi ha un petit pòrtic amb una reixa de ferro forjat amb…

Damunt el sòcol paleozoic els materials eocènics de les vores de la Depressió Central es caracteritzen per l’alternança de gresos, que passen lateralment a conglomerats fins, amb les margues d’un gris blavós anomenades xalió , impermeables però inconsistents En resulta un relleu en cuestas amb els cingles cap a llevant i migjorn Per això és a llevant on culmina la serra, al puig de Finestres 1 027 m alt, mentre que l’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m La serra de Finestres enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena, on no manquen els basalts…

El castell de Santa Coloma esdevenia, a la tretzena centúria, el centre de la important baronia de Queralt Pere de Queralt, senyor de Santa Coloma, atorgà als habitants de la vila una carta de franqueses l’any 1241 i dictà un seguit d’ordinacions per al millorament de la població Primer els Queralt, i després els seus successors, els Reard, van mantenir el domini de la vila fins a la desamortització del s XIX i van convertir el primitiu castell de Santa Coloma en el gran palau que es pot veure en l’actualitat L’unic element romànic que es conserva del gran casal o palau d’època renaixentista…

Abans d’arribar a la vila, un canal deriva l’aigua del riu per tal d’alimentar el salt de Xulella , de més de 160 m d’alçada, damunt el barranc de Taboira afluent, per l’esquerra, del Túria, destinat a la producció d’electricitat El 60% del terreny no és conreat, amb predomini del matollar sobre les pinedes L'àrea conreada, a l’E, ocupa 1 700 ha de secà i 80 ha de regadiu, a les proximitats del riu El conreu bàsic és la vinya, amb 1 100 ha, seguida de les oliveres i els garrofers, i petits sectors de cereals Les hortes es dediquen a blat de moro, patates, cebes i hortalisses La població…