Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Cotes
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall Farta, a la dreta del Xúquer (que limita el terme amb el d’Antella), a la seva confluència amb el riu de Sallent (en part límit amb el terme de Càrcer, municipi amb el qual bescanvià territoris el 1961).
Vers el sud-oest, s’estén fins al cim del Montot 417 m alt, al límit amb la Canal de Navarrés La part accidentada és coberta de matolls i pasturatges unes 300 ha L’agricultura és predominantment de regadiu 225 ha aprofita l’aigua de la séquia de Cotes , derivada del riu de Sallent, i de les d’Escalona i de Carcaixent, derivades del Xúquer, a més de la del subsol El taronger s’ha convertit gairebé en monocultura, a expenses de l’arròs i de l’horta El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i olivera La ramaderia és una activitat secundària ovelles i cabres hi ha apicultura 119 ruscs La…
Cotes
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi d’Alcoi (Alcoià), entre el vessant meridional de la serra de Mariola ( Cotes Alt
) i la vora esquerra del riu d’Alcoi ( Cotes Baix
), al límit amb el terme de Cocentaina (Comtat), ocupat actualment per un polígon industrial.
Era una antiga alqueria d’origen islàmic
Cotes
Despoblat
Despoblat del municipi d’Algemesí (Ribera Alta), vora la carretera de València.
Fou venut, juntament amb Pardines, per Joan II de Catalunya-Aragó al comte de Cocentaina El 1614 Algemesí en redimí la jurisdicció senyorial i se l’annexà
Cotes
Despoblat
Partida
Despoblat i actual partida del municipi de Pego (Marina Alta).
castell de Cotes
Castell
Antic castell del terme de Murla (Marina Alta), damunt la vall de Laguar.
governació d’Alzira
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment, d’Alzira Comprenia la Ribera, excepte la vall Farta Càrcer, Sumacàrcer, Beneixida, Cotes i Alcàntera de Xúquer, i Sallent de Xàtiva, que eren de la governació de Montesa, i l’Énova, Sant Joan de l’Énova, Rafelguaraf, Manuel, la Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, que pertanyien a la de Xàtiva en canvi, Iàtova, Macastre i Alboraig, de la Foia de Bunyol, i Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, de l’Horta, eren compreses en aquesta mateixa governació Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial
estació d’esquí de Baqueira-Beret
© C.I.C. - Moià
Estació d’esquí situada al vessant nord dels Pirineus, entre la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà.
Fou inaugurada el 6 de desembre de 1964, sota l’impuls de Jesús Serra i Santamans És l’estació d’esquí més gran d’Espanya La primera àrea d’esquí fou Baqueira 1500 m, la qual es desenvolupà al llarg dels anys seixanta i setanta El 1982 s’obrí vers la zona del pla de Beret El 2003 amplià els seus dominis esquiables cap a la vall de l’Alt Àneu Pallars Sobirà Disposa de modernes installacions per a la pràctica de l’esquí alpí i altres esports d’hivern El 2023 comptava amb 165 km esquiables, repartits per 113 pistes que es troben en cotes compreses entre 1500 i 2610 m Disposa de 769 canons de…
,
Sallent de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, estès a banda i banda del riu de Sallent
, a la vall baixa, i accidentat a l’W, pels vessants orientals del Montot (417 m) i, a l’E, pel tossal Negre (253 m) i el Montolivet (222 m), al límit amb la Costera.
La meitat del territori és coberta de vegetació espontània matollar o improductiva, mentre l’agricultura es divideix en parts iguals entre el regadiu i el secà unes 300 ha cadascun els principals conreus de regadiu són el taronger, que ha substituït el tradicional conreu de l’arròs, i les hortalisses Els de secà són garrofers, oliveres i vinya Hi ha bestiar oví i hom practica l’apicultura La població conegué una forta expansió al llarg del s XIX i fins el 1930, s’estabilitzà després i minvà en 1960-90 El poble 426 h agl 2006, sallentins 88 m alt és a la riba esquerra del riu Antiga alqueria…
Mosa
Riu
Riu del nord d’Europa, tributari de la mar del Nord (950 km).
Neix a l’altiplà de Langres França, i corre cap al N encaixat en les calcàries que formen l’extrem oriental de la conca de París Côtes de la Meuse, entre la Xampanya i la Lorena Passa per Verdun, Sedan i Mézières, i, ja a Bèlgica, travessa el massís hercinià de les Ardenes tallant el rocam en profunds congosts i formant alhora una vall sinuosa A Namur rep el seu afluent principal, el Sambre, i flueix cap al NE mentre recorre la principal conca carbonífera de Bèlgica, i, a Maastricht, on comença el seu sector fronterer, es converteix en un riu de plana i s’endinsa als Països Baixos, on rega el…