Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Tuineje
Municipi
Municipi de la província de Las Palmas, Canàries, situat al centre de l’illa de Fuerteventura.
L’hàbitat hi és majoritàriament dispers L’economia es basa sobretot en l’agricultura tomàquets, dàtils, patates, la pesca i el turisme
‘Aǧmān
Divisió administrativa
Emirat dels Emirats Àrabs Units.
Consisteix en la capital 250808 h est 2007 i en el port d’‘Aǧmān 3700 h i en un oasi, un uadi i un poblet de les muntanyes d’Omān Fou un dels xeicats fundadors dels Emirats Àrabs Units Pedreres de marbre, dàtils i pesqueries de perles
Qinā
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa homònim, a l’Egipte Mitjà.
Situada a l’extrem meridional del uadi homònim, en un canal a 2 km del Nil Tradicional centre de comerç amb Aràbia i l’Índia, és actualment limitada al comerç de dàtils i gra amb Aràbia Té conreus de cereals, canya de sucre i palmera datilera Indústria de terrissa
Kāthiāwār
Península
Península occidental de l’Índia, a la mar d’Aràbia.
Limita amb els golfs de Kutch al NW i de Cambay al SE Planell basàltic, molt àrid, és cobert de matolls i de bosc esclarissat A la costa, el monsó de l’estiu permet el conreu d’arròs, de dàtils i de mangos Pertanyent a l’estat de Gujarāt, té, entre altres, les ciutats de Jāmnagar, Rājkot i Bhaunagar
Al-Ḥiǧāz
Regió
Regió del NW de l’Aràbia Saudita.
És una regió desèrtica, excepte a les valls dels uadis, amb escassos recursos agrícoles dàtils Comprèn les ciutats santes de la Meca, la capital, i Medina, i ha estat, des de la predicació de Mahoma, un dels centres més importants de l’islam A partir del segle X fou governada pels xerifs de la Meca Aràbia
Suquṭrā
Illa
Illa de l’oceà Índic, al Iemen, situada a 250 km del cap Caseyr.
Amb ‘Abd al-Kūrī i altres illes menors, té una superfície de 3 636 km 2 i uns 15 000 h La capital és Hadībū És muntanyosa, amb valls fèrtils entre les serres i sòls rics al llarg de les costes Clima calorós La població viu principalment del pasturatge i la pesca Els principals productes són dàtils, goma, encens i àloe
Khorramshahr
Ciutat
Ciutat i port de l’ostān de Khūzestān, Iran.
Establerta a la vora dreta del riu Kaūn, en el punt on desguassa en el Shatt-al-Arabar, a 105 km del golf Pèrsic Important port exportador de productes alimentaris blat, arròs i dàtils i també de cotó i pells, és connectat amb el ferrocarril transiranià Té extensos conreus de palmera datilera Fou durament afectada per la guerra entre l’Iraq i l’Iran 1980-1988
Al-Ḥasā
Regió
Regió d’Aràbia Saudita, situada a la costa del golf Pèrsic, entre Kuwait i Qaṭar.
Regió rica, famosa pels dàtils i la pesca de perles, posseeix vastes reserves de petroli i gas natural, extrets en nombrosos pous Gawar n'és el més important Té refineria de petroli Rā's al-Tannūra, però la major part n'és exportat en brut per l’oleoducte, que uneix Al-Zahrān amb la Mediterrània Saida Ports petroliers Rā's al-Tannūra, Al-Dammān i Al-Hubar
Cirenaica
Geografia històrica
Regió oriental de Líbia que fins el 1963 fou una de les tres províncies federades del país.
Actualment comprèn les províncies administratives de Bengasi, Darna i Al-Bayḍā’ Morfològicament hom distingeix, al nord, l’altiplà de Ǧabal al-Aḫḍār, de calcàries miocèniques carstificades, amb restes de boscs que el feren famós a l’època clàssica, i que és alhora una àrea prou humida, amb pluges de tipus mediterrani que fan possible l’agricultura cereals, oli, vi, tabac, dàtils al centre, una gran depressió sinclinal estèpica i al sud, una àrea pedregosa i desèrtica que s’eleva cap als massissos muntanyosos del Sàhara El principal recurs econòmic són els jaciments petrolífers Bi…
Balutxistan
Regió
País de l’Àsia sud-occidental, dividit entre l’Afganistan al N, el Pakistan a l’E (Sind), l’Iran i el Pakistan al S (fins a la costa del golf d’Oman) i, a l’W, l’Iran (conca del Jaz Mūrīyān).
Comprèn, en conjunt, uns 500000 km 2 que corresponen al Balutxistan pakistanès i al Balutxistan iranià El país és constituït a l’est per un feix muntanyós que culmina al nord al Takht-i Sulaimān 3441 m i que, interromput per la depressió de Kachhī i el pas de Bolān, continua en direcció S-W amb serralades més baixes La resta de la regió, que forma el racó sud-oriental de l’altiplà irànic, és formada per grans conques endorreiques separades per serralades El clima és subtropical sec de 150 a 350 mm de precipitació, a l’hivern La població és formada per balutxis, pathans irànics i brahuis…