Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
Sobaek
Serra
Muntanyes de la Corea meridional, a la República de Corea, esteses en direcció SW-NE.
Molt erosionades, els vessants occidentals davallen suaument cap a la plana occidental i els solquen els rius que desemboquen a la mar Groga, i els orientals davallen a la vall del Naktong Altitud màxima, 1 915 m
vall d’Estós
Vall de la Ribagorça, dins el terme de Benasc, que aflueix a l’Éssera per la dreta, aigua amunt de la vila.
La seva capçalera és l’ample port de Gistau, obert entre els pics de Posets i Anyescruces la separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Posets i les tuques d’Ixeia, de la qual davallen la coma de la Paül i les valls de Bardamina, Turmo i Vaticelles al nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d’Anyescruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d’Estós 2532 m alt A la part alta de la vall, a la…
riu de Sallent

El riu de Sallent, al seu pas per Coll de Nargó
© Fototeca.cat
Riu
Curs fluvial de Coll de Nargó (Alt Urgell), afluent, per la dreta, del Segre.
Es forma per la reunió de diversos torrents que davallen de les serres de Sant Joan i Setcomelles el seu principal afluent és, per la dreta, el riu de Valldarques
riu d’Estaüja

El riu d’Estaüja, a Llívia
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de la Cerdanya, afluent per la dreta del Segre, poc més avall de la confluència amb el riu d’Angost.
És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d’Èguet, que davallen del roc de la Calm Separa els termes d’Estavar Alta Cerdanya i de Llívia Baixa Cerdanya
Kilimanjaro
El Kilimanjaro, amb el cim nevat del Kibo de 5916 m, el pic més alt de l’Àfrica
© Corel Professional Photos
Muntanya
Muntanya de Tanzània, situada a la regió fronterera amb Kenya, constituïda per un gran volcà apagat amb un cràter de 2 km de diàmetre, d’on sobresurten la punta rocallosa del Mawensi (5 355 m) i el cim nevat del Kibo (5 916 m), que és el pic més alt d’Àfrica.
Altres cims superen els 5 000 m, i en davallen glaceres vers l’W A la base hi ha àrees conreades fins a 1 600 m, a la zona intermèdia bosc fins a 3 000 m i, més amunt, pasturatges El primer a escalar-lo fou HMeyer, l’any 1889
riu de Berasti
Riu
Curs d’aigua permanent de la vall d’Àssua (Pallars Sobirà), que neix a la serra de Mainera, al terme de Sort.
A la capçalera hi ha un petit lacustre estanys de Mainera entre el clot de Mainera i les bordes de Llessui rep, per la dreta, els barrancs que davallen del Monterroio barranc de Monterroio i del Montsent barranc d’Entremonts, i a Escàs forma, juntament amb el riu de Caregue, el riu de Sant Antoni, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa És anomenat també el Rialbo , el riu de Soll o el barranc d’Enrialbo
riu Brugent

El Brugent, afluent del Francolí, al seu pas per la Farena, agregat de Mont-ral
© Fototeca.cat
Riu
Curs d’aigua de les muntanyes de Prades, afluent, per la dreta, del Francolí.
Discorre per les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà Té una orientació general d’oest a est Es forma sota Capafonts Baix Camp per la unió de diversos torrents que davallen de la serra de Prades torrent de l’Abellera i de la serra de la Mussara Després de passar prop de Farena, forma el límit entre els municipis de Montblanc i de Vilaverd Conca de Barberà, al nord, i de Mont-ral i de la Riba Alt Camp, on desemboca al seu collector, al sud És de règim torrencial
Grist
Poble
Poble del municipi de Saünc (Ribagorça), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l’Éssera, a la confluència amb l’aigüeta de Grist.
Aquest riu, que drena la vall de Grist , es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Posets al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l’aigüeta de la Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola dits també pics de Grist L’església parroquial és dedicada a sant Feliu Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist Hi ha una central hidroelèctrica 1969 sobre l’Éssera, amb una potència de 72000 kW
Bernina
Serralada
Serralada dels Alps, al cantó dels Grisons, Suïssa, entre les altes valls de l’Adda i de l’Inn.
La línia de crestes fa de frontera entre Itàlia i Suïssa, i de la principal davallen grans masses de glaç que donen lloc a glaceres importants Morteratsch, Roseg, Forno, Palu El coll de Bernina 2 330 m uneix la vall de l’Adda i la de l’Inn hi passa una carretera i el ferrocarril de muntanya, que no interromp el seu servei a l’hivern La primera ascensió al Piz Bernina , el cim principal i el més alt dels Alps orientals 4 049 m, fou duta a terme el 13 de setembre de 1850 per Johann Coaz, Jon i Lorenz Ragut-Tscharner
vall de Lillet
La Pobla de Lillet, a la vall de Lillet, comarca del Berguedà
© B. Llebaria
Vall de l’alt Berguedà, paral·lela al plegament prepirinenc, que té els cursos de l’Arija i el Llobregat de sentit E-W, entre el puig de Merolla i els rasos de Tubau (E) i la serra de la Tossa i el puig dels Banyadors, que separen la vall de les del Bastareny i la riera de Cerdanyola.
Comprèn els materials eocènics corresponents als municipis de la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà entre la primera costa estructural del sector prepirinenc adossat als Pirineus hercinians i l’escarpament tectònic que clou pel N el sinclinori dels Prepirineus Aigües avall de la Pobla de Lillet, única vila de la vall, s’inicien les terrasses del Llobregat, amb argiles i margues d’on parteixen els glacis d’erosió que davallen de les costes calcàries La vall del Bastareny o de Bagà, coneguda històricament com a vall de Brocà, de característiques morfològiques similars, també ha estat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina