Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
La Louvière

Ascensors hidràulics del canal del centre històric, declarats Patrimoni Mundial per la Unesco, al terme municipal de La Louvière
© FTPH / C. Carpentier
parc natural de s’Albufera
Espai natural
Espai natural protegit de Mallorca declarat parc natural el 1988.
El 1989 fou inclòs en la llista de zones humides emparades pel conveni internacional Ramsar, i el 1991, el parc i part de l’àrea perifèrica foren declarats àrea natural d’especial interès
Sallent de Solsonès
Poble
Poble del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), al S del municipi, a la zona de transició amb la Segarra, a la dreta de la riera de Sallent.
L’església parroquial Sant Jaume depèn de l’arxiprestat de Torà Altres elements destacables del poble són la torre de guaita i l’escut del portal de la rectoria, ambdós declarats Béns Culturals d’Interès Nacional
Quang Nam-Da Nang

Mercat d’Hoi An
© Anna Díez
Divisió administrativa
Província situada al centre del Vietnam.
La capital és Da Nang La província compta amb la ciutat de Hoi An, el complexe de temples de My Son i una ruta que connecta diverses localitats d’interès històric del centre del país, tots tres declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco
Hiraizumi
Localitat
Localitat de l’illa de Honshū (Japó).
Hi destaquen els vestigis dels edificis de govern dels segles XI i XII, quan la ciutat fou el centre administratiu del nord del Japó Foren dissenyats sota la cosmologia del budisme de la terra pura, i l’any 2011 foren declarats patrimoni de la humanitat, juntament amb el mont sagrat de Kinkeisan
Saint John’s
Ciutat
Capital d’Antigua i Barbuda, situada a l’illa d’Antigua.
Centre comercial del país i el port principal de l’illa Fou fundada el 1632 com una petita caseria per un grup de britànics provinents de l’illa veïna de Saint Christopher L’any 2016, les drassanes, els edificis i la infraestructura naval construïts vers el 1720 durant l’època de la dominació britànica, foren declarats patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO
Cocos

Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de l’oceà Índic, administrat per Austràlia.
És format per dos atols que comprenen 27 illots, els principals dels quals són West, Home i Direction Produeix cocos i oli de copra Descoberts el 1609 per l’anglès William Keeling, foren declarats possessió britànica el 1857 Units a Sri Lanka 1878-86 1942-46 i a Singapur 1903-42 1946-55, foren propietat particular de George Ross del 1886 al 1903 El 1955 passaren sota l’administració d’Austràlia El referèndum d’abril del 1984 fou favorable a la integració amb Austràlia
Banys de Girona
Arquitectura civil
Banys públics d'època romànica de Girona (Gironès), declarats bé cultural d’interès nacional.
L’edifici És una construcció d’època romànica edificada sobre les restes d’uns banys anteriors seguint el model de les termes romanes heretat pels banys musulmans Construït entre mitgeres i de planta rectangular, un dels seus costats llargs dona al carrer i l’altre a un pati o jardí Externament, només veiem un mur cec, i tan sols destaca la llanterna de la piscina central i la porta d’accés Internament, passada la porta i un vestíbul, hi ha una dependència que, segons Puig i Cadafalch, era un dipòsit de llenya, i després, passada la porta de ferradura, al costat de la qual hi ha uns nínxols…
Alfàbia
Possessió del terme municipal de Bunyola, situada en una vall, al SW de la serra d’Alfàbia
, sota el coll de Sóller.
Era una antiga alqueria islàmica l’actual casa en conserva restes arquitectòniques un enteixinat i inscripcions del s XII La façana és barroca i té unes portes recobertes de planxa de bronze clavetejades que pertangueren fins al s XIX a la casa de la inquisició de Ciutat de Mallorca Entre el mobiliari destaca una cadira de braços, medieval probablement del s XIV, de fusta, amb relleus Als jardins d’Alfàbia declarats “jardins artístics” el 1954, es troben diferents estils des de l’àrab i l’italià, el jardí que s’estén a l’esquerra de l’edifici en conjunt, del s XVII, amb afegits posteriors i…
Castellnou de la Plana

Exterior de Castellnou de la Plana (Moià)
© C.I.C. - Moià
Castell
Antic molí senyorial que fou transformat en un gran casal gòtic, on continuaren residint els seus propietaris fins al segle XVII, situat a migdia de Moià (Moianès), ben prop de la carretera que comunica amb la de Castellterçol.
El 1645 Pere de Planella, baró de Talamanca, Calders, Rodors, etc, va vendre Castellnou a la família Barrera Avui es manté encara ben sencer i té detalls, com una cambra subterrània sobre pilars i voltes que evoquen tot l’art militar medieval L’antiga casa forta de Castellnou de la Plana, dita de Molins, es convertí el 1381, per privilegi del rei Pere III a Pere de Planella, en castell termenat que incloïa en la seva jurisdicció el terme de Moià i la parròquia de Marfà Pere de Planella havia comprat a la corona el mateix any l’antic terme de Clarà i la vila de Moià La família Planella, que…