Resultats de la cerca

Fins al decret de Nova Planta del 1716 formà part de la comuna del Camp de Tarragona

Comprenia les antigues vegueries de Tarragona i de Montblanc, que esdevingueren alcaldies majors El primer corregidor designat fou José de Armendáriz, el primer que ho fou a Catalunya 1716

Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Vic, al qual hom annexà el territori de la vegueria de Camprodon, amb Olot i la vall de Bianya i el Ripollès Tenia 76 municipis de jurisdicció reial i 25 de jurisdicció baronial El corregidor, que tenia casa a la plaça del Mercadal de Vic, tenia funció merament representativa a l’alcaldia de la ciutat, però, en canvi, exercia una funció oficial governativa i policíaca Tenia dos lloctinents de corregidor, l’un a Vic i l’altre que residia a Camprodon o a Olot Fou suprimit el 1833, amb la creació de les províncies

Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Tortosa El 1717 en fou nomenat primer corregidor el brigadier Fernando Pinchano, fins aleshores corregidor d’Alacant

Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Girona, amb la sotsvegueria de Besalú inclosa i territoris agregats de l’Empordà Tenia dues alcaldies majors l’una a Girona i l’altra inicialment a Besalú encara que amb algunes vacillacions respecte al seu trasllat a Figueres, que fou definitiu al començament del s XIX

Comprenia les antigues vegueries de Lleida, Balaguer i Tàrrega, amb un alcalde major en cadascuna d’aquestes poblacions Confrontava al nord amb el Montsec, al sud amb l’Ebre, a ponent amb Aragó i a llevant amb el corregiment de Cervera El primer corregidor fou el marquès Balthasar Joseph Dubus, mariscal de camp i capità de les guàrdies valones, i el primer alcalde major, Marià Biosca i d’Anglarill, catedràtic de decretals de la Universitat de Cervera 1721

Comprenia l’antiga sotsvegueria de Pallars El primer corregidor designat fou el tinent coronel Ignacio de Araujo el 1736 fou designat corregidor vitalici de capa i espasa Pedro Ibáñez Cuevas

Creada per decret 1923, que fusionà en un de sol els municipis de Porto-Maurizio i d’Oneglia, és un centre agrícola i d’estiueig Té indústries alimentàries oleícoles, del ciment i del vidre

Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta

Comprenia l’antiga vegueria de Puigcerdà i la sotsvegueria de Ribes El corregidor tenia adjunt el comandament militar de la plaça