Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
corregiment de Girona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Girona, amb la sotsvegueria de Besalú inclosa i territoris agregats de l’Empordà Tenia dues alcaldies majors l’una a Girona i l’altra inicialment a Besalú encara que amb algunes vacillacions respecte al seu trasllat a Figueres, que fou definitiu al començament del s XIX
corregiment de Lleida
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta, el 1716.
Comprenia les antigues vegueries de Lleida, Balaguer i Tàrrega, amb un alcalde major en cadascuna d’aquestes poblacions Confrontava al nord amb el Montsec, al sud amb l’Ebre, a ponent amb Aragó i a llevant amb el corregiment de Cervera El primer corregidor fou el marquès Balthasar Joseph Dubus, mariscal de camp i capità de les guàrdies valones, i el primer alcalde major, Marià Biosca i d’Anglarill, catedràtic de decretals de la Universitat de Cervera 1721
corregiment de Tarragona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia les antigues vegueries de Tarragona i de Montblanc, que esdevingueren alcaldies majors El primer corregidor designat fou José de Armendáriz, el primer que ho fou a Catalunya 1716
corregiment de Talarn
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia l’antiga sotsvegueria de Pallars El primer corregidor designat fou el tinent coronel Ignacio de Asonjo el 1736 fou designat corregidor vitalici de capa i espasa Pedro Ibáñez Cuevas
corregiment de Tortosa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta, el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Tortosa El 1717 en fou nomenat primer corregidor el brigadier Fernando Pinchano, fins aleshores corregidor d’Alacant
corregiment de Vic
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Vic, al qual hom annexà el territori de la vegueria de Camprodon, amb Olot i la vall de Bianya i el Ripollès Tenia 76 municipis de jurisdicció reial i 25 de jurisdicció baronial El corregidor, que tenia casa a la plaça del Mercadal de Vic, tenia funció merament representativa a l’alcaldia de la ciutat, però, en canvi, exercia una funció oficial governativa i policíaca Tenia dos lloctinents de corregidor, l’un a Vic i l’altre que residia a Camprodon o a Olot Fou suprimit el 1833, amb la creació de les províncies
l’Arbocet
Llogaret
Llogaret del municipi de Vilanova d’Escornalbou (Baix Camp), 2 km al SE del poble.
Fins al decret de Nova Planta del 1716 formà part de la comuna del Camp de Tarragona
Imperia
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Ligúria, Itàlia.
Creada per decret 1923, que fusionà en un de sol els municipis de Porto-Maurizio i d’Oneglia, és un centre agrícola i d’estiueig Té indústries alimentàries oleícoles, del ciment i del vidre
corregiment de Puigcerdà
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia l’antiga vegueria de Puigcerdà i la sotsvegueria de Ribes El corregidor tenia adjunt el comandament militar de la plaça
corregiment de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia les antigues vegueries de Cervera i d’Agramunt i la sotsvegueria dels Prats de Rei Tenia dues alcaldies majors, a Agramunt i a Cervera mateix El primer corregidor designat 1718 fou el lletrat castellà Francisco Haro Agüero
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina