Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
Gavasa
la Llitera Vista parcial del poble de Gavasa al peu d’un rocam calcari on hi degué haver l’antic castell
© Fototeca.cat
Poble
Poble (644 m alt) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), situat a la dreta del barranc de Gavasa
, afluent de la Sosa de Peralta, per l’esquerra, al peu de la muralla calcària que tanca la vall.
De la parròquia depèn el monestir de Vilet, centre d’una antiga quadra Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, l’antic poble de Llavassui
Cologno Monzese
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Important nucli industrial i centre agrícola que degué el seu fort augment demogràfic fins els anys vuitanta a la proximitat de Milà
Mainákē
Història
Colònia grega que hom creu situada en el litoral malagueny, bé que no ha estat localitzada.
Fundada abans del 600 aC per al comerç dels metalls, fou poblada de massaliotes i degué desaparèixer vers el 540 aC, després de la batalla d’Alalia
Sant Jaume del Clot del Grau
Ermita
Ermita romànica del municipi de Castellfollit del Boix (Bages).
L’església apareix citada el 1159 i el 1201 com a Sant Jaume del Grau No degué passar de capella rural L’edifici actual no sembla que respongui a una edificació romànica
Santa Magdalena
Vista exterior de la capella de Santa Magdalena (Moià)
© C.I.C. - Moià
Capella
Capella del municipi de Moià (Moianès), prop del mas Serramitja, sobre una carena, al SW del terme, al límit del municipi de Marfà (Vallès Oriental).
L’església apareix documentada el 1298, i el 1305 acollia un grup de donats No degué passar de capella rural, Fou refeta al XVIII L’edifici actual no sembla que conservi res de la construcció romànica
la Porta Ferrada
La Porta Ferrada del monestir de Sant Feliu de Guíxols
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el porxo de triple arcada, amb una galeria sobreposada, a manera de trifori, que precedeix la gran nau del temple romànic del monestir de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
És una obra preromànica, segurament de vers el 970, que degué precedir el temple preromànic del monestir segurament de planta basilical anterior a l’actual Fou restaurada el 1931 sota la direcció dels Amics de l’Art Vell
Sant Jaume de la Coma
Vista de l’església de Sant Jaume de la Coma (Moià)
© C.I.C. - Moià
Capella
Capella romànica del municipi de Moià (Moianès), al S del terme, prop del mas la Coma de Sant Jaume.
No degué passar de capella rural L’església apareix citada el 1057, al segle XIII apareix com a Sant Jaume de la Plana, i el 1299 un grup de donats s’aplegava al seu entorn Fou refeta el 1683
puig de Montagut
Restes de la muralla que envoltava el castell de Montagut (el Querol, Alt Camp)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (964 m) de la Serralada Prelitoral Catalana, que domina, per l’E, el congost excavat pel Gaià.
El vessant nord fou habitat fins a mitjan segle XX de l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, en depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut , esmentat al segle X Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna
Coaña
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a la vall baixa del Navia.
Prop hi ha el castro de Coaña , corresponent a la cultura castreña cultura dels castres Es caracteritza per les seves cases de planta rodona o ovalada cobertes per un sostre cònic de palla Degué pertànyer a la tribu dels albions, que hi visqueren des del segle I aC fins ben entrada l’època imperial
Zlín
Ciutat
Ciutat de la província de la Moràvia Meridional, a Txèquia.
Situada a les vores del riu Dřevnice, poc abans de l’aiguabarreig amb el Morava, el creixement urbà es degué a la installació de les grans fàbriques de calçat de la família Bat'a Té també factories mecàniques accessoris d’automòbil i indústria de pneumàtics i de cautxú sintètic Entre el 1945 i el 1990 s’anomenà Gottwaldov