Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Serra de Degollats
Masia
Masia del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), prop del cim de la serra dels Morts, al camí de Prats de Lluçanès a Sant Pau de Pinós.
És coneguda per la desfeta i mortaldat que sofriren les tropes castellanes a mans de la gent del país durant la guerra de Successió
Weissenburg
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, al departament del Baix Rin, França, situada vora la frontera alemanya, prop de Karlsruhe.
Fou escenari de la desfeta austríaca per part dels exèrcits francesos comandats pel general Hoche 1793 i de la primera victòria prussiana en la guerra Francoprussiana 1870
Novi Ligure
Ciutat
Ciutat de la província d’Alessandria, al Piemont, Itàlia, situada al N de Gènova.
Escenari de la desfeta dels exèrcits austrorussos davant dels francesos l’any 1799, és actualment un important nus de comunicacions per ferrocarril i carretera, amb indústries siderometallúrgiques, tèxtils i alimentàries
Ajarquía
Comarca de la província de Màlaga, Andalusia.
El seu sòl és constituït per esquists paleozoics molt degradats i en els quals l’erosió ha format nombrosos barrancs Exporta vi i panses Hi tingué lloc el desastre d’Ajarquía , en què Abū-l-Hasan ‘Ali infligí una desfeta a les tropes castellanes manades pel mestre de Santiago Alonso de Cárdenas, quan aquestes intentaven la conquesta de Màlaga durant la campanya de Granada
Lòcrida
Geografia històrica
Regió històrica de la Grècia central, dividida en dues parts per la Fòcida i la Dòrida: la sud-occidental (Lòcrida Ozòlia) i l’oriental (Lòcrida Opúncia).
Ocupada per una estirp pregrega, la regió sofrí la invasió dòrica Al s VII aC, els seus habitants fundaren colònies a Occident Locres Epizefiris, i després de la destrucció de Crisa 586 aC lluitaren contra la Beòcia i la Fòcida Sotmesos a l’hegemonia tebana, passaren a mans de Filip de Macedònia després de la desfeta de Queronea 338 Finalment, foren vençuts pels romans el 196 aC
Muntanya Blanca
Turó
Turó prop de Praga on el 8 de novembre de 1620 les tropes nacionals txeques foren vençudes per les imperials.
Els txecs nomenaren Frederic V del Palatinat rei de Bohèmia i cercaren l’ajut de la noblesa hongaresa, i l’emperador Ferran II la trobà en la Lliga Catòlica, en Saxònia i en Maximilià I de Baviera així restava obert el primer període de la guerra dels Trenta Anys Malgrat l’heroica resistència txeca, l’exèrcit bavarès de Tilly vencé i entrà a Praga Per al regne de Bohèmia aquesta desfeta significà el reconeixement forçós de la sobirania austríaca
El-‘Alamein
Localitat
Localitat egípcia, situada a 100 km al SW d’Alexandria, que fou escenari durant la Segona Guerra Mundial de dos importants combats.
En el primer, del 30 de juny al 25 de juliol de 1942, el general britànic Auchinleck aconseguí d’aturar l’avanç de l’exèrcit alemany de Rommel cap al Nil El segon, del 23 d’octubre al 4 de novembre de 1942 i més famós, fou lliurat entre l'Afrikakorps de Rommel i l’exèrcit britànic comandat per Montgomery La desfeta dels alemanys assenyalà el començament de l’alliberació del nord d’Àfrica de les tropes de l’Eix
Khartum
Ciutat
Capital del Sudan i de la regió homònima.
Situada prop de la unió del Nil Blanc i el Nil Blau, forma, amb Khartum Nord i Umm Durman, un conjunt, anomenat sovint “Tres Ciutats”, amb un total d’1 424 000 h 1983 Té jaciments de sal i indústries oleícoles i farineres Centre administratiu, econòmic i cultural Port fluvial i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Khartum, fundada el 1956, Universitat de Gezina 1975 i Universitat Tècnica 1950 Fundada per Muḥammad ‘Alī 1821 com a camp militar, fou engrandida pel general Gordon Després de la desfeta ocasionada pel setge del 1884 i el trasllat de la…
Pannònia
Història
Antiga regió equivalent aproximadament a l’anomenada plana Pannònica, entre la Mèsia, el Nòric, la Il·líria i el riu Danubi.
Fou habitada pels pannonis, poble illiri seminòmada, mesclat amb elements celtes Conquerida per Octavi August ~34 aC i per Tiberi ~10 aC, fou inclosa dintre la província Illírica Sota Trajà, hi fou sufocada una rebellió, i el país fou dividit en dues províncies la Illíria Superior o Dalmàcia i la Illíria Inferior o Pannònia Durant el segle III adquirí una gran importància militar Sota Dioclecià, ambdues províncies foren subdividides la Superior en Prima i Savia, i la Inferior en Secunda i Valeria Després de la desfeta de Valent a Adrianòpolis 378, fou pràcticament ocupada pels…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina