Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Clarà

Detall de les restes del castell de Clarà (Moià)
© C.I.C. - Moià
Castell
Castell, actualment arruïnat, del municipi de Moià (Moianès), damunt un tossal, a la dreta de la riera de l’Om, i al costat de l’església de Sant Andreu de Clarà.
El castell de Clarà mostra encara les seves abundants ruïnes i torre mig partida prop del Mas Coromines, on és ben visible la capella de Sant Andreu Els seus antics senyors, els Clarà i els Rocafort, dominaven sobre la major part del terme segles XI-XIII fins que foren desbancats pel llinatge dels Planella Els primers documents del segle X parlen d’un castell de Moià, que ben aviat desapareix de la documentació aquestes mencions o bé es refereixen a una primitiva fortificació situada a l’indret de la vila, desapareguda, o bé és una manera arcaica de designar el castell i terme de…
Sant Carles de Peralta
Poble
Parròquia
Poble i parròquia del municipi de Santa Eulària del Riu (Eivissa), al N de la vila, a ponent de la talaia de Sant Carles (230 m).
L’església, de la segona meitat del segle XVIII, és a la venda de Peralta sovint hom diu Peralta per a designar el poble La població és disseminada, a part un petit nucli a la vora de l’església
corrent del Niño
Conjunt de corrents marins freds que apareixen cada desembre a la costa sud-americana del Pacífic.
El nom fa referència al nen Jesús, ja que els corrents arriben pels volts de Nadal Actualment el corrent d’El Niño s’utilitza per a designar corrents especialment persistents que es repeteixen amb una regularitat de vuit a deu anys, i van acompanyats de canvis meteorològics importants
cora de Tudmir
Història
Territori autònom d’Al-Andalus sorgit el 713 com a resultat del pacte de capitulació (‘ahd) estipulat entre ‘Abd al-Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr i el comte duc Teodomir.
Reconegué l’autoritat nominal de l’emir i es mantingué semiindependent fins al començament del segle IX, moment a partir del qual passà a designar una de les cora omeies N'han estat molt discutits els límits Amb capital a Oriola substituïda per Múrcia des del 825, comprenia les actuals comarques del Baix Segura, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà, però sembla infundada la pretesa inclusió de Villena, Elx i fins i tot València
Carnàtic
Geografia històrica
Regió històrica de l’Índia, a l’altiplà del Dècan, habitada per pobles de parla kanaresa, que correspon en gran part a l’actual estat de Karnataka.
Constituí l’imperi dels Vijayanagar entre el 1300 i el 1600, data a partir de la qual les successives conquestes musulmanes anaren reduint-ne l’extensió i modificant-ne la localització Per aquesta raó, el nom fou també utilitzat per a designar la part sud del Coromandel al sud-est de la badia de Bengala on els Vijayanagares es retiraren en llur derrota El regne que en restà es mantingué com a estat indi independent de Mysore fins a la conquesta britànica, el 1799
Mesa d’Anàhuac
Altiplà
Altiplà volcànic del centre de Mèxic, amb una altura superior als 2 000 m.
És molt accidentat i comprèn dos conjunts estructurals els altiplans i valls de Toluca, coberts per llacs i les valls d’erosió fluvial de l’antiga regió endorreica El sòl és molt fèrtil moresc, blat, fruita l’altiplà és el centre humà i econòmic del país on es troben les principals ciutats Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Toluca Al principi el nom d’Anàhuac era utilitzat per a designar la regió dels llacs, on hi havia la capital dels asteques Tenochtitlán més tard s’estengué, de manera impròpia, a tot l’altiplà mexicà
Canaan
Nom donat a distints indrets de l’Orient mediterrani a partir del segle XV aC.
Sembla que primerament es referia a la Fenícia estricta, segons l’etimologia en les tauletes de Nuzu del segle XV, kinnahū significa “púrpura”, com el grec οiνιξ, mot que origina el nom de Phoenicia A l’Antic Testament, Canaan servia per a designar la terra a ponent del riu Jordà, la Palestina actual La gran etapa cultural de Canaan correspon arqueològicament a l’edat del bronze, quan el país fou ocupat pels cananeus cananeu, que desenvoluparen una cultura urbana des del III millenni aC fins a la conquesta per part dels hebreus, vers el 1200 aC
el Somorrostro
Geografia històrica
Barri
Antic barri de barraques situat a la platja de Barcelona, entre la Barceloneta i el Poblenou.
Les barraques començaren a aixecar-se des del final del segle XIX, i en el moment de la seva desaparició, propiciada l’any 1966 per unes maniobres navals que havia de presenciar el general Franco, n'hi havia unes sis-centes i hi residia una població majoritàriament gitana de més de mil cinc-centes persones, les quals foren traslladades a habitatges de l’Obra Sindical del Hogar, caracteritzats per la seva baixa qualitat d’edificació L’any 2011, l’Ajuntament de Barcelona recuperà la denominació del Somorrostro per a designar el tram de platja on se situava l’antic barri, entre els actuals…
Solterra

Restes del castell de Solterra
Anna Tubert Tulsà (Generalitat de Catalunya)
Castell
Antic castell, situat al cim del puig de Solterra(1.202 m), del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), a l’extrem nord-est del terme, al límit amb el d’Osor.
La seva jurisdicció s’estenia inicialment sobre aquests dos termes Consta des de l’any 994 i ben aviat 988 el terme d’Osor ja formà un domini a part El 1023 pertanyia a la comtessa Ermessenda, que l’infeudà al senescal Amat Elderic d’Orís 1058 d’aquesta família passà al domini dels bisbes de Vic 1088, que l’infeudaren als Queralt El 1240 era propietat de Pere Ramon de Vilademany passà a la família Gurb a la fi del segle XIII A partir del segle XIV fou abandonat el castell i reemplaçat pel casal de la Rovira, del Pla de les Arenes, bé que el nom de terme de Solterra es féu servir encara per a…
regne de Tolosa
Història
Entitat política fundada de resultes del segon pacte entre Vàlia, rei dels visigots, i el general romà Constanci (després emperador Constanci III), el 418.
Anava des de Tolosa fins a l’Atlàntic Comprenia de primer les ciutats de Tolosa i Bordeus, capitals alternants, i Agen, Angulema, Santes, Poitiers i Perigús, i ben aviat 462, regnant Teodoric les de la Narbonesa o Septimània El conjunt pertanyia a les dues províncies romanes d’Aquitània, la Novempopulània i totes dues Narboneses Per això rebé també alguna vegada Sidoni Apollinar, 473 el nom de Septimània, nom, però, que passà a designar després la Narbonesa estricta Al nou regne de Tolosa s’establiren els visigots retornats d’Hispània, potser uns 80000 L’expansió dels visigots…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina