Resultats de la cerca
Es mostren 606 resultats
Sant Adjutori
Església romànica de planta circular dita de Sant Adjutori, anteriorment de Santa Maria de Gausac, Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Església
Nom modern de l’antiga església de Santa Maria de Gausac (on era venerada la Mare de Déu del Bosc, que donà igualment nom a l’església), dins el municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la vall de Gausac o de la riera de Sant Medir.
És una església romànica de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat
la Guàrdia de Sagàs
Al cim de la serra de Biure hi ha el poble de la Guàrdia de Sagàs
© Fototeca.cat
Santuari
Poble
Poble i santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia ) del municipi de Sagàs (Berguedà), situats en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 en depenen Biure i Valldoriola i el primitiu edifici fou ampliat aleshores damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment La imatge, talla romànica segles XIII-XIV que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa també destruïda, fou traslladada després al santuari
monestir de Tresponts
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Andreu de Tresponts), dita a l’origen Sant Iscle de Centelles, situada al municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a l’entrada del congost de Tresponts, on s’ajunten les aigües del riu de la Vansa amb el Segre, a l’esquerra d’aquest darrer.
Les escasses restes del cenobi es troben als fonaments de la masia dita el Monestir, al SW del terme Existia ja el 839, quan el bisbe Sisebut d’Urgell li llegà un llibre de sant Agustí El 849 el regia l’abat Guisamon, que retornà al bisbe d’Urgell les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan de la Vall de la Vansa, que retenia injustament Al principi del segle X tingué una greu decadència, i el 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i el cedí al seu germà Digne perquè regís la comunitat D’aquest moment en endavant consta sempre com a Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts 1079 El nom…
la Victòria
Ermita
Santuari i antiga ermita del municipi d’Alcúdia de Mallorca, al vessant septentrional de la talaia d’Alcúdia, a la part nord-oriental de la península des Pinar (dita també península de la Victòria), en la qual consta ja el 1395 l’existència de vida eremítica.
Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252 Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cella, on es venerà una imatge de la Marede Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sollicitats fins i tot per Alfons IV de catalunya-Aragó en morir fra Diego el 1426, l’ermita fou saquejada a fi de cercar el…
comtat de Sponheim
Història
Territori del Sacre Imperi, al cercle de l’Alt Rin, creat al segle X a ambdós costats del Mosel·la.
A la mort 1223 del comte Godofred III sorgiren tres línies la dels comtes de Sponheim-Starkenburg , dita Comtat posterior , la dels comtes de Sponheim-Kreuznach , dita Comtat anterior , i la dels comtes de Sponheim-Blankenberg Aquesta darrera se subdividí en les branques dels comtes de Sponheim-Heinsberg i dels comtes de Sponheim-Lewenberg
Vilanova
Antic llogaret
Petita part del terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), a la dreta de l’Ebre, davant l’antic lloc de Banyoles.
Era una illa, dita Algira
Llumena
Lloc del municipi d’Alaior (Menorca), al sector oriental del terme, prop de la carretera de Ciutadella a Maó.
Prop seu hi ha la naveta dita de Llumena d’En Muntanyès
el Puig d’Esparreguera
Església
Església de Santa Maria del Puig, romànica, i antiga parròquia del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat), al N de la vila, al peu d’un tossal que domina, per l’esquerra, el Llobregat, a la sortida del congost del Cairat.
Prop seu hi ha la colònia Sedó, dita també el Puig de Montserrat
punta de sa Torre
Punta on la costa canvia de direcció cap a la badia de Portmany, dins el municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa).
Aguanta una antiga torre de guaita i defensa, que és dita la torre d’en Rovira