Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Casa de l’Ametlla
Masia
Mas del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la dreta del riu de Cabó, aigua amunt del Pujal de Cabó.
L’any 1006 es documenta la villa Amindula , i el 1519 s’esmenta en el Spill manifest del vescomtat de Castellbò Del lloc sembla que només ha quedat el mas, que ja constava en el cens de 1860
Kassel
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya.
Port fluvial en el Fulda, afluent del Weser Situada a l’W i al peu de la Wilhelmshöhe, fou un important centre de producció de material de guerra durant la Segona Guerra Mundial Reconstruïda després dels bombardeigs d’aquesta, és avui un modern centre ferroviari i nucli industrial Produeix màquines i vagons de tren, automòbils, productes tèxtils, instruments òptics i fibres artificials És un important centre cultural hom hi celebra quadriennalment la Documenta i un festival de música Té universitat
Can Roqueta
Jaciment arqueològic
Assentament i necròpolis de l’edat del bronze i primera edat del ferro del terme municipal de Sabadell (Vallès Occidental).
Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpolis d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1200 tombes
Aï Khanum
Ciutat antiga
Ciutat grega de l’antiga Bactriana (Afganistan).
Situada sobre un esperó rocós, a l’esquerra de la confluència dels rius Konkce i Amudarja, ocupava unes 150 ha i era defensada per una important muralla S'hi documentà un traçat urbà regular, de tipus grec, un gran teatre, diferents santuaris, un gimnàs i un notable palau, de tradició aquemènida També s’hi trobaren inscripcions gregues, entre les quals destaca un papir amb un text filosòfic El seu nom grec és desconegut Fundada probablement al temps de Seleuc I o d’Antíoc I, hom no exclou tampoc que fos fundada per Alexandre el Gran Fou abandonada vers l’any 100 aC
Khirokitia
Poblat neolític de l’illa de Xipre.
El jaciment ocupa una superfície d’1,5 ha i està protegit per una muralla que tanca l’únic accés a l’esperó rocós on és situat Les cases eren formades per diverses construccions circulars de grandària variable de 2,30 m a 9,80 m de diàmetre i funcions diferenciades, agrupades al voltant d’un pati central Fou ocupat al VII millenni aC i ha permès demostrar l’existència a Xipre d’un Neolític preceràmic, anàleg al que es documenta al Pròxim Orient i probablement arribat des d’aquesta zona Una part de l’assentament ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental
Thuburbo Majus
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província de l’Àfrica Proconsular (Tunísia).
D’origen berber, fou elevada a la categoria de municipi l’any 128 dC i esdevingué colònia sota Marc Aureli Còmmode Les restes de la ciutat cobreixen una superfície d’unes 40 ha, i se li calcula una població d’uns 8 000 h Els treballs d’excavació, desenvolupats essencialment a la part central de la ciutat, permeteren reconèixer-hi una xarxa viària irregular i portaren a la llum dos grans edificis termals termes d’estiu i d’hivern, un dels quals relacionat amb una palestra, així com diversos temples de tipus romanoafricà, el fòrum, presidit per un capitoli i envoltat per dos…
Civís
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.511 m d’altitud, als vessants de ponent del bony de la Caubera (en la divisòria amb Andorra), a l’esquerra del riu de Civís.
Les cases, amb teulats a doble vessant de llicorella, s’esglaonen pel pendís L’església parroquial és dedicada a sant Romà és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839 És un edifici rectangular, amb l’altar a ponent Al costat de la façana, amb portal rectangular, a llevant, es dreça el campanar de torre, potser del segle XVII L’església ha estat reconstruïda en època més recent conserva, però, fragments d’un mur més antic, que es prolonga més enllà de la façana i, també, una capella quadrada amb finestra de biaix interior Vora el poble hi ha les ruïnes de la capella…
monestir de Ponts
Església del monestir de Ponts
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana (Sant Pere de Ponts) fundada a l’església de Sant Pere, situada al cimal del castell, prop de la vila de Ponts (Noguera), a l’indret conegut per Sant Peret.
L’edifici El conjunt és format per l’església, reconstruïda, i per les ruïnes de les dependències canonicals, que segurament s’estenien al nord i al sud del temple L’església consta d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt A la capçalera hi ha tres absis semicirculars, disposats en forma trevolada entorn d’una cúpula, suportada per quatre trompes angulars i coronada per un cimbori Els tres absis van precedits d’arcs presbisterals en gradació L’absis central té tres nínxols semicirculars emmarcats per una…
coll del Moro

Jaciment del coll del Moro, a Gandesa
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Cim (481 m alt) situat al terme municipal de Gandesa (Terra Alta), en la proximitat del qual hi ha un important jaciment arqueològic.
Emplaçat en una superfície d’uns 3000 m 2 , el jaciment és dominat per un recinte fortificat L’ocupació continuada i la riquesa arqueològica s’expliquen per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i des de la qual es controlaven els fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior Sota les restes d’època imperial i romanorepublicana, es troba un dels poblats ibèrics pertanyent al grup dels ilercavons de Catalunya més remarcables, del qual es coneix la…
castell de Tamarit
Castell
Antic castell del poble de Tamarit, en el municipi de Tarragona (Tarragonès), en un petit turó a frec de mar, prop de la desembocadura del Gaià.
El castell De tot el conjunt d’edificacions que componen el recinte del castell, centrades per una plaça i envoltades d’una muralla, destaca, d’època romànica, una gran torre de planta quadrangular situada al costat de l’església feta amb carreus molt ben escairats de mida mitjana, es pot datar entre els segles XII i XIII La resta de construccions poden ser ja gòtiques, fins i tot posteriors, a causa de les nombroses restauracions que s’hi han dut a terme L’església És un edifici del segle XII format per una nau de planta rectangular capçada per un absis carrat, al qual es van afegir sengles…