Resultats de la cerca

La geografia Situada sobre les dues vores de l’Aude , a la seva confluència amb el canal de Migjorn, a l’esquerra del riu, en una plana fèrtil, s’estén la ciutat moderna, de pla reticulat, la Vila a la dreta, dalt un turó, hi ha el nucli originari la ciutat emmurallada, de carrers estrets i irregulars El Canal du Midi al seu pas per Carcassona JoMV És centre i mercat d’una regió agrícola vins, conserves de fruita i productes alimentaris les principals indústries són les tèxtils confecció, cuir sabates i cautxú És també un important centre turístic A la ciutat vella hi ha la catedral de Sant…

S’alçava dalt d’un pujol de 773 m d’altitud, a redós del qual s’esgraona la població, antigament emmurallada

Economia agrícola i ramadera La vila de Castro de Rei és emmurallada i conserva un castell que pertangué als comtes de Lemos

És situada al peu de la serralada de São Mamede Hi ha reviscut l’antiga tradició de la tapisseria La ciutat vella, ben emmurallada, conserva palaus barrocs

Hi predominen l’agricultura de secà i la ramaderia boví i porcí La vila és emmurallada i conserva un castell del s XV fet construir pel marquès de Villena

Bisbat catòlic Emmurallada i protegida per un castell, construït en 1227-33 per l’emperador Frederic II, fou plaça forta important en les guerres angevines de començament del s XVI

Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d’una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l’església parroquial Sant Pere, formen una fortificació completament emmurallada, probablement d’origen islàmic Era de la jurisdicció del duc de Cardona

Centre d’una àrea agrícola indústries alimentàries i fabricació d’armes blanques L’antiga ciutat Campus de Prata és erigida sobre un turó, emmurallada, al costat del castell de Monforte 1459 A partir del 1732 fou construït un nou nucli urbà Campus Bassus a la plana

És el primer poble d’entrada a la vall Ferrera pertangué des de mitjan segle XIX fins al 1927 al municipi d’Ainet de Besan La seva església parroquial de Sant Esteve, preromànica, és esmentada ja el 839 Fins al segle XVI, el poble es trobà dividit en dos sectors la força, emmurallada enderrocada pels gascons el 1513, i la vila, foramurs

La jurisdicció fou de diversos senyors al s XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà L’església parroquial és dedicada a sant Pere La població fou emmurallada Fou municipi independent fins el 1971, que s’uní al d’Artesa de Segre L’antic terme comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet