Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Canejan

Vista del poble de Canejan, enlairat damunt la vall de Toran (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi de Canejan, de 48,32 km 2 , s’estén a l’extrem N de la Vall d’Aran, en contacte amb la carena muntanyosa frontera amb l’Estat francès i a la dreta de la Garona Comprèn tota la vall de Toran, riu que vessa a la Garona per la dreta i que neix al sector de l’estany i dels rasos de Liat Limita a ponent amb els termes de Bausén i Les, al S, per un punt, amb el de Vilamòs, al SE i llevant amb Viella i també al sector oriental amb Salardú L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a l’extrem NE, a la carena que domina l’Estanh Long de Liat, el termenal s’…
el Ges

El petit nucli de Ges enlairat a la serra del Cadí (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), a 1153 m d’altitud, damunt un contrafort septentrional de la serra de Cadí.
L’església de Sant Cebrià, que té la volta esfondrada, depenia de la parròquia de Santa Coloma de la Bastida d’Hortons Fou de la jurisdicció del capítol d’Urgell Va pertànyer al municipi de Cerc fins el 1970
Saburella

Una de les torres circulars del castell de Saburella
© Fototeca.cat
Castell
Masia i antic castell del municipi de Querol (Alt Camp), del qual es conserven dues torres i un gros pany de mur.
Es troba enlairat a 675 m a la dreta del Gaià, damunt la vall del torrent de Vallespinosa Esmentat a partir del 1229, pertangué a la família Cervelló L’església era dedicada a sant Miquel
Canadal

El castell de Canadal (la Jonquera, Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), al SW de la vila.
De masies disperses, era centrat per l’església i el castell, en un planell enlairat El castell de Canadal, enrunat, formà part del vescomtat de Rocabertí L’església és dedicada a santa Cristina Al SE hi ha els estanys de Canadal , on neix el Merdançà
Santa Bàrbara de Pruneres
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), a l’E d’Oix.
És centrat per l’antiga església parroquial de Santa Bàrbara, romànica, enlairat dalt de la serra de Santa Bàrbara 719 m alt, que domina per la dreta les rieres de Llierca i d’Oix, al sector de llur confluència L’església havia estat una cella o priorat dependent de Santa Maria de Panissars
Tavascan
El pont de Tavascan
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.116 m alt.) del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la capçalera de la vall de Cardós, a la confluència del riu de Tavascan (que neix per la unió de diversos cursos d’aigua que es formen als circs lacustres de la zona axial pirinenca, entre el Mont-roig i el pic de Certascan, on s’obre el port de Tavascan, 2.217 m alt.) i de la Noguera de Cardós o riu de Lladorre.
Aigua avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan , que alimenta, a través d’un canal subterrani, la central elèctrica de Llavorsí Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de Lladorre, hi ha la central hidroelèctrica de Tavascan , subterrània, que aprofita l’aigua de dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte Un airós pont de pedra medieval romànic tardà del segle XIII i un sol arc uneix les cases de banda i banda del…
Moncayo
Massís
Massís de la península Ibèrica, a la serralada Ibèrica, a l’W de la vall del Jalón.
És constituït per un anticlinal triàsic, format per quarsites i conglomerats i fracturat El relleu presenta alguna resta de circs glacials L’altitud màxima és de 2 313 m Les alzines i els roures formen la vegetació del sector menys enlairat, juntament amb les fagedes del vessant nord Les coníferes i els prats es troben a les zones més altes
Serradell

Vista parcial del nucli de Serradell
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), al vessant meridional de les serres de Setcomelles i de Camporan, damunt la riba esquerra del torrent de Serradell
(o d’Erinyà).
Enlairat i protegit per un impressionant esperó rocós, presideix les cases l’església parroquial de Sant Andreu, que depèn de la d’Erinyà Més a ponent i prop de la capçalera del barranc hi ha la petita ermita de Sant Marc i més al N, als vessants del bosc de Serradell , ja dins la serra de Camporan , es troben les ruïnes de l’ermita de Sant Aleix , de tradició romànica Fins el 1969 era el centre del municipi de Toralla i Serradell
Espés

Aspecte del poble d'Espés
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de les Paüls (Ribagorça).
És dividit en dos nuclis Espés de Dalt o de Sur , enlairat damunt el pic d’Espés , i Espés de Baix o de Jus , al vessant del pic L’església de Sant Vicenç d’Espés de Dalt conserva un portal romànic i és sufragània de la de Sant Martí d’Espés de Baix Espés de Dalt, a partir del segle XII, fou dels barons d’Espill Els dos nuclis es fusionaren com a municipi al segle XIX, juntament amb el llogaret d'Abella Més tard foren integrats al terme de Nerill, annexat el 1966 a les Paüls
Espirà de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent, situat al sector més baix de la comarca, que comprèn la baixa vall de Llec, la coma d’Espirà (que aflueix a la Tet per la dreta de Marquixanes) i un sector del vessant esquerre de la vall de Lentillà.
El sector meridional del terme, als vessants de la collada de les Cireres, és boscat d’alzines i roures La superfície agrícola és de 145 ha, amb 53 ha d’arbres fruiters presseguers, cirerers, pomeres, albercoquers, 72 ha de vinya, 14 ha d’hortalisses enciams i 12 ha de pastures i farratge Hi ha una cooperativa vinícola El poble 347 m alt es troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec La seva església parroquial de Santa Maria correspon a l’antic priorat d'Espirà de Conflent hi ha restes de l’antic clos emmurallat s XIV Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina