Resultats de la cerca

És un centre industrial, amb fàbriques sucreres i envasament d’ametlles

Agricultura i ramaderia amb indústries derivades elaboració de vi, envasament d’oli, etc i del tèxtil filats de cotó i confecció Fou municipi romà Cascantum

Situada a les vores del riu Tietê, forma part de l’àrea metropolitana de la ciutat de São Paulo De caràcter industrial, les principals activitats consisteixen en la producció de fibres tèxtils artificials, la indústria de preparació i envasament de conserves càrnies i els tallers de material ferroviari

Amb el creixement de la capital nacional ha passat a formar part de l’àrea metropolitana de Buenos Aires Centre industrial, amb envasament de carns, conserves alimentàries, adoberia de pells i diverses manufactures Situada a 26 km del centre de Buenos Aires hi és unida per carretera i ferrocarril Té aeroport

Centre de comunicacions al S del delta del Iang-Tsé i al N del port de Hangzhou, és un enllaç ferroviari entre Hangzhou i Xangai Enllaça també amb la densa xarxa fluvial de la plana del N de Zhejiang Antic centre d’artesania de la seda, té mercat arrosser, amb indústria de preparació i envasament de l’arròs, transportat a Xangai per tren o per via fluvial Té indústria tèxtil llanera, i fàbriques de paper

La geografia L’arxipèlag, d’origen corallí, és format per unes 2000 illes que s’estenen uns 1000 km de nord a sud Només 220 illes són habitades El clima és equatorial 27ºC de temperatura mitjana anual i una precipitació anual d’uns 3000 mm Tradicionalment, la pesca ha estat el recurs econòmic principal, només superada pel turisme des del 1990 Amb una aportació de prop del 16% del PIB i un 20% de la població activa ocupada 1998, constitueix el principal producte d’exportació Hi és molt predominant la pesca de la tonyina El 1999 fou inaugurat un gran complex pesquer Kooddoo Fisheries i de…

Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’inverteix en…

Situació i presentació D’una extensió de 23,12 km 2 , el municipi de Benissanet s’estén a la dreta de l’Ebre, per una franja irregular, estreta i allargada entre el riu, a llevant, i la serra de Cavalls, a ponent la serra de la Torre, contrafort nord-oriental de la serra de Cavalls, assoleix els 450 m a la Roca del Pebre A tramuntana el terme limita amb el de Móra d’Ebre, a llevant amb Tivissa, a migdia amb Ginestar, Miravet la divisòria passa, en part, pel camí de les Comes i el Pinell de Brai Terra Alta, al SW amb Gandesa i a ponent amb Corbera d’Ebre aquests dos darrers municipis també de…

Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…

Situació i presentació Limita amb els termes de Fogars de Montclús W-N, Santa Maria de Palautordera S i SantPere de Vilamajor E-NLa part més accidentada del terme és al sector NW, per on s’escolen la riera de Vallmanya i el torrent del Reguissol, afluents de la Tordera Aquest sector és ocupat per densos boscos d’alzines, pins i arbres de ribera Sant Esteve es reparteix amb el terme veí i complementari de Santa Maria de Palautordera la gran terrassa fluvial de la Tordera quan aquesta ha deixat les valls encaixades del Montseny La vall de la Tordera baixa…