Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
el Carme d’Onda
Convent
Santuari
Convent carmelità i santuari (Mare de Déu de l’Esperança) del municipi d’Onda (Plana Baixa), a l’esquerra del riu de Sonella, entre Artesa d’Onda i la vila.
Sobre l’antic convent, abandonat el 1835 a causa de l’exclaustració, hom bastí 1891-1903 l’actual edifici neogòtic
Sant Joaquim
Convent
Antic convent d’augustinians del municipi de Paiporta (Horta del Sud), fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, senyora del lloc, en una ermita anterior de la mateixa dedicació.
Al s XVIII fou renovat el convent i l’església 1726 l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració
Santa Anna d’Albaida
Monestir
Antic monestir de dominicans del municipi d’Albaida (Vall d’Albaida), al peu del vessant septentrional de la serra de la Covalta.
Fou fundat el 1538 pel segon comte d’Albaida Cristòfor Milà d’Aragó, i perdurà fins a l’exclaustració del 1835
Sant Andreu de Gallinera
Monestir
Antic monestir de franciscans alcantarins del poble de Benissivà, del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), fundat el 1612.
Durà fins a l’exclaustració del 1835, després de la qual s’arruïnà i el solar fou convertit en un calvari públic
Las Virtudes
Llogaret
Santuari
Llogaret i santuari (Nuestra Señora de las Virtudes), del municipi de Villena (Alt Vinalopó), 6 km a l’W de la ciutat, al peu del cabeç de La Virgen.
Fins a l’exclaustració del segle XIX hi hagué una comunitat d’augustinians calçats En honor d’aquesta imatge, patrona de Villena, se celebra anualment una festa de moros i cristians
monestir de Veruela

Entrada del monestir de Veruela (Saragossa)
© Jaume Ferrández
Monestir
Antic monestir cistercenc situat a Vera de Moncayo, a la província de Saragossa, fundat per Pero de Atarés (1146) amb monjos procedents de Scala Dei (Gascunya, Occitània).
Abandonat arran de l’exclaustració 1835, fou cedit als jesuïtes 1877, que hi installaren el noviciat D’entre els edificis monàstics, perfectament conservats, es destaquen l’església segle XIII, de tres naus i girola, el claustre, gòtic, amb una galeria superior renaixentista, la sala capitular i el refetor El monestir acull un museu del vi
convent del Pla
Convent
Antic convent augustinià del municipi de Sanaüja (Segarra), situat al pla, 1 km al S de la vila.
Era un antic santuari marià la Mare de Déu del Pla , conegut des del segle XIII, que el 1655 fou cedit als augustinians, els quals hi residiren fins a l’exclaustració 1835 El convent actual fou reedificat al voltant del 1773, igual que l’església, ambdós de tipus barroc neoclàssic L’església continua la seva funció de santuari hi ha un aplec molt concorregut el 9 de setembre
monestir de Yuste
Monestir
Monestir de monjos jerònims, al municipi de Cuacos (Càceres), fundat l’any 1402.
Entre els edificis es destaquen l’església, d’una sola nau, els dos claustres i el palau on Carles V passà els darrers divuit mesos de la seva vida 1557-58 Incendiat durant la guerra contra Napoleó, després de l’exclaustració 1835 passà a mans de diversos particulars, i finalment, a l’estat 1942, el qual, després de restaurar-lo, el tornà a l’orde dels jerònims 1958
monestir de Vinganya

Monestir de la Mare de Déu dels Àngels (Seròs)
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir trinitari (Mare de Déu dels Àngels) del municipi de Seròs (Segrià), situat a la riba esquerra del Segre, prop de la confluència amb el Cinca.
Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I Les monges hi residiren fins el 1529 després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835 Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs
la Conreria d’Escaladei

La Conreria d’Escaladei amb la serra Major del Montsant com a teló de fons
© Fototeca.cat
Poble
Poble (470 m alt.) del municipi de la Morera de Montsant (Priorat), a la dreta del riuet d’Escaladei, a l’indret de l’antiga conreria de la cartoixa d’Escaladei, on passa el camí d’accés.
Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració 1835 fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica la Mercè, les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble anomenat inicialment la Unió d’Escaladei creat el 1843 per Antoni Niubò, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina