Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
pas de Tarvisio
Pas
Pas dels Alps Orientals (Càrnics), conegut també amb el nom de Camporosso, al NE d’Itàlia, a la província d’Udine, prop de Tarvisio.
A 763 m d’altitud, facilita la comunicació entre Itàlia i Àustria Venècia-Viena Carretera i via fèrria
coma de Fenarroi
Coma de la vall de Barravés (Alta Ribagorça), dins el terme de Vilaller, al vessant W de la serralada que separa aquesta vall de la de Boí, dominada pel pic Munyidor i pel cap de Fenarroi
(2 575 m).
Al nord, la collada de Fenarroi 2 470 m alt, facilita la comunicació amb Caldes de Boí El barranc de Fenarroi que s’hi forma aflueix a la Noguera Ribagorçana per l’esquerra
Herrera de Pisuerga
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, delimitat a l’E pel riu Pisuerga.
El canal de Castilla que travessa el terme facilita l’agricultura de regadiu hortalisses, patates, remolatxa però també es mantenen els cultius de secà llegums i vinya Hi ha ramaderia bestiar de llana La indústria predominant és l’alimentària i la tèxtil
Corona Austral
Astronomia
Constel·lació austral, situada entre les de Sagitari i Telescopi i molt propera a la Via Làctia.
Té 40 estels visibles a ull nu, els principals dels quals són distribuïts segons un arc de cercle, cosa que en facilita el reconeixement L’astre principal, α-Coronae Australis, és un estel d’hidrogen de magnitud aparent 4,12, situat a una distància de 102 anys llum
refugi de Certascan

Refugi de Certascan
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà).
Emplaçat dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a la vall de Cardós, a 2240 m d’altitud, prop d’on desaigua l’estany de Certascan Propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, disposa de quaranta places d’allotjament i de diferents serveis Per la seva situació, facilita la realització de nombroses travesses i ascensions a diferents cims del Pallars Sobirà
Longueuil
Ciutat
Ciutat de la província de Quebec, Canadà.
Situada a la riba del riu Sant Llorenç, enfront de Mont-real, en constitueix una important àrea suburbana residencial i industrial, i té construccions aeronàutiques És la terminal del ferrocarril metropolità de Mont-real i també del pont de Jacques Cartier, que facilita l’accés a les illes de Sainte-Helène i Notre-Dame Amb l’annexió l’any 1961 de Mont-real Sud quadruplicà la població
pla d’Aiats

Cinglera d’Aiats, al Cabrerès (Osona)
© Fototeca.cat
Cinglera
Pla
Plataforma tabular i acinglerada a 1 303 m, de 3-4 km d’extensió i 200-300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal Catalana.
Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla És el límit entre els municipis de l’Esquirol i de Pruit Osona i de Joanetes Garrotxa Al peu dels cingles d’Aiats , s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la gran masia d' Aiats
estany Negre de Peguera
Llac, el més extens i profund, de la conca lacustre de Peguera, al massís dels Encantats (Espot), inclòs al parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici
.
Situat a 2 325 m alt, hom ha elevat una presa al NE 2 370 m alt que facilita l’embassament útil de 12 hm 3 La profunditat és de 69 m Per un portell, d’origen també glacial, s’escola el riu de Peguera, barrat per la presa del NE, cap als estanys immediats de Trullo i Tort de Peguera, al centre d’una àrea lacustre de 3 km per 2,5
Colet de Frejús
Vall
Coll dels Alps occidentals que permet el pas entre la Val de Susa (Piemont) i la vall de la Maurienne (Savoia), des de Bardonescha (1 313 m) a Fourneaux i a Modane (1 074 m).
Al NE del coll s’alça la Punta de Frejús 2 907 m, per sota la qual passa el túnel ferroviari de Mont Cenis o de Frejús i, parallel, un túnel de carretera El 1980 fou inaugurat un nou túnel, de 12,8 km de llargada i 9 m d’amplada, per a automòbils i ferrocarrils, de Bardonescha Piemont a Modane Savoia El túnel té una gran importància internacional, car facilita les comunicacions entre Itàlia, França i Suïssa
pic de Noufonts
Cim
Pic (2 864 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent).
Es destaca damunt els pics d’Eina oest i de Noucreus est, del qual és separat pel coll de Noufonts 2 660 m alt En facilita l’ascensió la vall del torrent de Noufonts , la capçalera de la qual coma Fonda és dominada pel pic Reconca de Noufonts 2 529 m alt Al vessant septentrional, el coll de Noufonts davalla lentament per un circ glacial, la coma dels Racons, capçalera de la riera de la Valleta
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina