Resultats de la cerca

El nucli se situa a la riba esquerra del Gaià, a 273 m d’altitud, i té cases que toquen gairebé el riu o la séquia, que pren les seves aigües a Santes Creus L’església parroquial de Santa Maria és de construcció moderna Abans que fos bastida, el monestir de Santes Creus feia la funció d’església parroquial, i en una etapa anterior aquesta funció la feia l’església de Santa Llúcia, a l’entrada del clos monàstic de Santes Creus Té una biblioteca i la Societat Recreativa Cultural Celebra la seva festa major el 15 d’agost

A la caseria es feia festa per Sant Marc, a l’abril

Situada a la vora del Rin, compta amb dos castells un al mig del riu, el Burg Pfalzgrafenst que feia les tasques de duana de les mercaderies que circulaven pel Rin, i el Burg Gutenfels, al sector més alt del poble

Propietat de la societat Ricart-España, fou construït el 1930 al centre de l’autòdrom de Terramar El camp d’aterratge feia uns 200 m de longitud i el manteniment de les installacions depenia de la societat Aeròdrom Canudas El 1931 hi tingué lloc una competició aeronàutica

La villa rural de Canyelles existia ja el 898, i la capella fou construïda al s XII És rectangular, romànica, amb un petit presbiteri i una porta a migdia Aiguafreda hi anava en processó i s’hi feia una almoina de pa el 8 de maig Fou restaurada el 1828 i profanada el 1936

Existia ja el 1230 Els seus amos vers el 1750 construïren prop del mas una capella de Santa Cecília en record de l’abandonada de Santa Cecília de Sorerols, que era dins la seva propietat, on se celebra ara el culte setmanal, que abans es feia a l’església parroquial de Sant Bartomeu Sesgorgues

Romànica, té un absis semicircular, del segle XII, sense arcuacions, una finestra de mig punt a ponent i una altra a migdia, on també s’obre el portal, refet L’esglesiola és sobrealçada i al seu costat de tramuntana té adossada la casa de l’ermità Antigament, al voltant de l’ermita es feia una fira de resines i altres productes del país

És situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l’explotació de recursos molt diversificats conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera S'hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d’ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V millennis aC Neolític antic