Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
la Calcídica
Península
Península de Macedònia, Grècia, a la mar Egea, entre el golf de Tessalònica i el golf Estrimònic.
Repartida administrativament entre els nomoí de Tessalònica i de Calcídica És una regió muntanyosa, projectada cap al sud per tres penínsules menors allargades, antigues illes actualment unides al continent Cassandria, Sithònia i Athos Regió agrícola blat, cotó i oliveres, d’altres recursos són la ramaderia bestiar de llana i cabrum i l’explotació de mines de magnesita Com a centres urbans s’hi destaquen Tessalònica, Stavrós i Polýgyros Al segle VIII aC fou colonitzada per Calcis d’Eubea, que li donà el nom Les colònies principals foren Potidea i Olintis, que formaren part de la…
muntanyes de Cúmbria
Serralada
Serralada del nord-oest d’Anglaterra.
Aixecada a l’era primària, ha sofert posteriorment una gran erosió les glaciacions hi formaren un estès sistema de llacs El cim més elevat és el Scafell 979 m
Libúrnia
Història
Antic nom del territori de la costa adriàtica oriental.
Els seus habitants, els liburns, formaren part de la civilització romana i, en la província de Dalmàcia, constituïren un nucli important per a la romanització de la Illíria i les províncies danubianes
Acarnània
Divisió administrativa
Regió de la Grècia occidental, entre el golf de Patres i el d’Arta.
Els pobles que l’habitaven formaren una confederació que fou sotmesa pels macedonis el 225 aC El 146 aC Acarnània passà a formar part de la província romana d’Acaia Actualment és inclosa dins la regió d' Etòlia-Acarnània
Aeròdrom de Barcelona
Esports aeris
Nom que prengué l’Aeròdrom Canudas quan fou adquirit per la Generalitat de Catalunya el 1934 i s’obrí al trànsit com a aeròdrom públic de la Xarxa Aèria de Catalunya, a càrrec dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat.
Al gener del 1936 s’hi disputà el primer Ralli Internacional de Barcelona, organitzat per l’Aeroclub de Catalunya El 1939 fou anomenat Aeròdrom Muntadas i al final dels anys quaranta s’integrà amb l’Aeròdrom de la Volateria i l’Aeròdrom Latécoère i formaren l’actual Aeroport del Prat
Índies Occidentals
Geografia històrica
Nom que reberen les possessions britàniques de la mar de les Antilles, formades per les illes de Jamaica, Barbados, Trinitat i Tobago i els arxipèlags de les Leeward, Windward i les Bahames.
El 3 de gener de 1958, llevat de les illes Verges a les Leeward i les Bahames, s’independitzaren i formaren la Federació de les Índies Occidentals , amb capital a Port of Spain El 1961 se separaren Jamaica, Trinitat i Tobago, i el 31 de maig de 1962 la federació fou dissolta
Mālvā Pathār
Pla
Plana d’uns 300 m d’altitud, a l’Índia central, al nord de les muntanyes Vindhya, entre les terres altes de l’oest i la planúria del Ganges.
Anomenada Awanti en temps del Buda, del 1401 al 1531 hi fou constituït un regne musulmà independent Conquerida pels anglesos el 1818, formà una de les agències polítiques britàniques de l’Índia, composta per un grup d’estats que el 1948 s’uniren amb Gwalior i Indore i formaren la Unió de Madhya Barat
pic de Noucreus
Cim
Pic (2 799 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent).
El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus , drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres
Ànglia de l’Est
Història
Regne anglosaxó, el més oriental dels de l’Heptarquia, fundat pels angles al s VI.
Comprenia els actuals comtats de Norfolk i de Suffolk i part dels comtats de Cambridgeshire i Essex Després de la batalla de Thetford 870 fou conquerit pels danesos, que en formaren un regne sota Guthrum 878, que durà fins que el rei Eduard de Wessex l’obligà a reconèixer la seva sobirania i es convertí en un dels quatre grans comtats d’Anglaterra 912 El rei Sigibert hi introduí el cristianisme
Bellaguarda
Caseria
Caseria del municipi de les Alqueries de la Plana (Plana Baixa), una de les antigues alqueries que formaren el municipi.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina