Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Maurí
Maurí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Llenguadoc, situat a la vall mitjana del riu de Maurí, afluent de l’Aglí per l’esquerra, que neix dins el terme de Sant Pau de Fenollet, als vessants S de les Corberes, travessa el terme en direcció W-E i desemboca al seu col·lector dins el terme d’Estagell (Rosselló).
El sector septentrional és accidentat per les Corberes, que es comuniquen amb el Perapertusès en aquest indret pel grau de Maurí 420 m alt, obert a l’W del castell de Querbús Perapertusès, al límit amb el terme i el sector meridional ho és pels vessants orientals de la serra de l’Esquerda L’agricultura és absolutament especialitzada en la vinya 2 035 ha i produeix un vi dolç natural, i vi de qualitat superior amb la denominació d’origen de vi de les Corberes el vi dolç natural generalment és vermell, prové de macabeus i de garnatxes grisos, forma part de la qualitat Ribesaltes i, quan ha…
pica d’Estats

La pica d’Estats, cim del sector central dels Pirineus axials
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.143 m alt.) del sector central dels Pirineus axials, al sector de la frontera estatal de França i Espanya i prop d’Andorra.
És flanquejat per dues puntes confoses de vegades amb la principal la punta de Gabarró , al sud-est, on hi ha el vèrtex geodèsic que porta el nom de Pica d’Estats 3114 m, i el pic Verdaguer , al nord-oest 3129 m, a ponent de la qual hi ha el pic de Sotllo 3072 m, divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE, separat pel port de Sotllo És format per esquists grisos i compactes, metamorfosats per intrusions granítiques originadores d’uns nuclis de gneis Elevat pel plegament hercinià i fallat per l’alçament pirinenc terciari, l’acció posterior del glacialisme no hi arribà a…
Sibèria
Regió
Regió oriental de Rússia, que s’estén tradicionalment sobre tota la part septentrional d’Àsia, des de l’Ural fins al Pacífic i des de l’oceà Àrtic fins a les planes desèrtiques del Kazakhstan, a Mongòlia i Manxúria.
Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…
Oriola
Oriola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat a la plana al·luvial del Segura i als relleus àrids immediats penibètics i subbètics extrems.
El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la Foradada Al…
Uzbekistan

Estat
Estat de l’Àsia Central. Limita amb al N amb el Kazakhstan i al NW amb la mar d’Aral, a l’E amb el Kirguizistan i el Tadjikistan; al S, en un curt tram de frontera, amb l’Afganistan, i amb el Turkmenistan.
La capital és Taixkent La geografia física L’Uzbekistan és desèrtic en la major part del seu territori desert de Kizylkum desert de sorra vermella Hi ha dues zones de relleu ben delimitades per una banda, les planes centrals, que ocupen quatre cinquenes parts del territori, tallades per petites serralades i les corresponents conques de drenatge, sovint amb marges salins, i gorjes que marquen la discontinuïtat dels cursos d’aigua La part oriental del país, per l’altra, és molt accidentada S’hi troben les serralades d’Hissar, Zeravšan i Nura-Tau, totes elles contraforts de les muntanyes del…
Babilònia
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Mitjà que abastava la meitat sud de Mesopotàmia (actual Iraq).
No hi ha, però, una correspondència plena entre els vessants geogràfic i històric del terme Molt abans, en efecte, que la ciutat de Babilònia tingués un paper important, aquesta regió fou seu de diverses cultures prehistòriques i, ja en la fase històrica, del país de Sumer i del d’Accad Com en el cas, doncs, del terme assiriologia , hom ha pres la part pel tot —a causa, sens dubte, del prestigi cultural de Babilònia en època posterior— amb la qual cosa el terme resulta abusiu quan és aplicat a la llarguíssima etapa anterior a la dinastia I de Babilònia Aquesta etapa comprèn la preshistòria i…
Queralbs

Vista de Queralbs
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Ripollès.
Situació i presentació Queralbs té el terme municipal més extens de la Vall de Ribes amb 93,47 km 2 Limita pel N, el NW i l’W amb el Conflent i l’Alta Cerdanya al S amb els municipis de Planoles i Ribes de Freser, per l’E amb el terme de Vilallonga de Ter i al NE fa de límit amb el municipi de Setcases El terme municipal és format per les dues antigues parròquies de Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurní de Fustanyà, esmentades totes dues en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 819, amb els noms de Keros-albos i Fustiniano A més de Queralbs, que és el cap de municipi, i el…
el País Valencià

País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…