Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Benieto
Despoblat
Despoblat del municipi d’Almoines (Safor), dividit, des de la baixa edat mitjana, en dos nuclis: Benieto Jussà
(o dels Moros
) i Benieto Sobirà
(o dels Cristians
).
El 1609 habitaven el lloc noranta famílies morisques
Faldeta
Barri
Barri del nucli urbà de Manuel (Ribera Alta), al municipi del qual fou agregat el 1836.
Lloc de moriscs 33 focs el 1602 de la parròquia de l’Énova, fou agregat el 1535 a la nova parròquia de Manuel Despoblat 1609, el 1646 l’habitaven ja 15 famílies i el 1792, 162 habitants
Acarnània
Divisió administrativa
Regió de la Grècia occidental, entre el golf de Patres i el d’Arta.
Els pobles que l’habitaven formaren una confederació que fou sotmesa pels macedonis el 225 aC El 146 aC Acarnània passà a formar part de la província romana d’Acaia Actualment és inclosa dins la regió d' Etòlia-Acarnània
Sant Josep
Barri
Barri mixt d’habitatge i indústria de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), situat al voltant de la carretera de Santa Creu de Calafell, entre el nucli antic i el barri de Santa Eulàlia de Provençana i formant part del nucli central urbanitzat del municipi.
Hi habitaven la petita burgesia local, propietaris agrícoles i població immigrada de fora del Principat En aquest sector hom localitzà al començament del s XX les primeres fàbriques del municipi, que al llarg del segle foren traslladades fora del centre urbà Forma amb els barris del Centre i Sant Feliu el districte I de la ciutat
Sanç
Antic poble
Antic poble del municipi de l’Énova (Ribera Alta), bastit al llarg de la carretera de Manuel, que forma actualment una conurbació amb el cap del municipi, al qual fou agregat al segle XIX.
Era lloc de moriscs, que perdé el 1609 les 56 famílies que l’habitaven En feu la repoblació el monestir de Sant Miquel dels Rals, de València el 1646 tenia 17 veïns L’església, dedicada a sant Josep, fou fins el 1835 una vicaria d’Énova Hi ha les ruïnes d’un palau dit el castell de Sanç
Lepenski Vir
Jaciment arqueològic
Assentament mesolític i neolític prop de Donji Milanovac (Sèrbia).
Els nivells més antics, datats al VII millenni aC, han revelat la presència d’un gran assentament uns 3000 m 2 ja sedentari de caçadors i pescadors que habitaven en un centenar de cases trapezoidals i produïen una curiosa escultura modelada en marès Posteriorment hi ha una fase plenament neolítica, del VI millenni aC, que es caracteritza pel coneixement de l’agricultura i la ceràmica, i per la presència de cases quadrades o rectangulars de tàpia que ocupen una superfície de 5,5 ha
Sant Cristòfol de Manresa
Monestir
Petit monestir de canongesses de Sant Agustí que hi hagué prop de Manresa (Bages), a l’indret de l’actual torre de Sant Cristòfol, sobre l’estació del ferrocarril del Nord, construïda l’any 1836.
Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic 1461 El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat El 1836 sobre el seu…
Vila-seca
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), situada a la riba esquerra del Ter, entre Torelló i la colònia Fabra i Coats o Borgonyà.
Rebé el nom d’un antic mas La fàbrica de filatures de cotó, Almeda, Alemany i Companyia SL, s’originà el 1932 per la fusió de dues fàbriques, la de Frederic Marcet i Francesc Sindreu i la de Ferran i Pere Almeda i Successors de Rafael Puget, creades entorn del 1880 L’incendi d’una fàbrica el 1931 fou causa de la fusió El 1972 tenia 12 000 pues i 180 obrers, el 80% dels quals residien a la colònia, i la resta, als pobles veïns La colònia, on habitaven 245 persones 1981, es creà el 1880, i el 1883 s’hi erigí una església, dedicada a la Sagrada Família Té dispensari i escola
la Florida
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat, a l’extrem N del municipi, al límit amb el terme de Barcelona i amb els barris de Collblanc i de la Torrassa.
És un barri dormitori, constituït per blocs de pisos El 1958, quan hi habitaven ja uns deu mil habitants, fou aprovat el pla parcial d’ordenació urbana de la Florida, que hi preveia un augment de la població fins als 20000 h, xifra que el 1971 s’havia doblat de sobres i havia provocat un fort dèficit d’equipaments urbans, sobretot escolar La densitat de població és alta, al voltant dels 77000 h l’any 2010, molt per sobre de la resta de barris de la ciutat Hi ha dos mercats municipals i una estació de ferrocarril metropolità Des del 1973, conforma el districte administratiu IV de…
Sant Segimon de Montseny
Santuari
Santuari situat al vessant NW del Matagalls, dins el terme de Viladrau (Osona).
Es troba a 1 230 m alt Diu la tradició que fou construït a l’indret on féu penitència entre el 516 i el 520 sant Segimon, rei de Borgonya Consta documentalment el 1290 com a capella feta en una cova Estigué regida per ermitans i donats dels s XIV al XVIII Entre els anys 1640 i 1782 es construïren les edificacions que formen l’actual conjunt de l’església i l’hostatgeria, i s’abandonaren les antigues, adossades al penyal Fou secularitzat per la desamortització 1837 Era obert del 30 d’abril al dia de Tots Sants Durant l’hivern els ermitans habitaven a la capella de Santa Maria de l’Erola, prop…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina