Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
puig Terrà
Turó
Un dels turons damunt els quals s’estén el nucli urbà de Manresa (Bages), al N del nucli més antic.
Al cim hi havia hagut un antic castell, refet el 1822 i ampliat el 1834 aleshores fou anomenat castell de Santa Isabel hi havia hagut també la capella de la Mare de Déu del Bonsuccés Modernament ha estat convertit en parc municipal
cap des Llamp
Cap i promontori (173 m alt.) de la costa oriental d’Eivissa, dins el terme de Sant Joan, que tanca pel N la cala de Sant Vicenç.
Hi havia hagut un far, actualment abandonat
tuc de Güerri
Cim
Cim (2 400 m) del massís de la Vall d’Aran, que separa les valls de Toran (el barranc de Güerri n’és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Güerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l’Unhòla.
Hi havia hagut fargues com l' Harga de Güerri
cala de Canyelles
Vista de la platja de Canyelles Grosses o l’Almadrava
© Fototeca.cat
Cala
Cala i nucli turístic ( Canyelles Grosses
) de la península del cap de Creus, a llevant de la vila de Roses (Alt Empordà), del municipi de la qual forma part.
Hi havia hagut una almadrava fins al s XIX
mas d’Aravó
Masia
Masia del terme municipal de Bolvir (Baixa Cerdanya), dins l’antic terme de Talltorta, situat a l’esquerra del riu d’Aravó, prop l’aiguabarreig amb el Segre.
En aquest indret hi havia hagut el llogaret de Soler
coll de Vernadell
Depressió (1 369 m alt) de la serralada que separa el Vallespir (el Coral i Prats de Molló) del Ripollès (Rocabruna i Beget), al SE del coll d’Ares, entre el Montfalgars i el roc del Tabal.
Al vessant vallespirà hi havia hagut el lloc d' Avellanadell
cap Roig
Cap
Cap de la costa del Baix Ebre, dins el terme del Perelló, que tanca per llevant el port del Fangar.
Hi havia hagut l’antiga torre de Cap Roig , de defensa de la costa
fort de la Guàrdia
Història
Gran fortificació de Prats de Molló (Vallespir), que domina la vila i la vall del Tec, feta construir en 1677-82 per Vauban, dins el pla de fortificació de la nova frontera meridional de la monarquia francesa.
En aquest indret hi havia hagut la torre de la Guàrdia , testimoniada ja el segle X
Sant Pere d’Obac
Capella
Capella romànica en ruïnes al S de Vilanova de Meià (Noguera), a la vora del riu de l’Obac o de Santa Maria.
Hom ha pretès que hi havia hagut un convent de monges, però no ha estat confirmat
Merolla
Sector o indret
Antic terme del municipi de Gombrèn (Ripollès), estès a banda i banda del coll de Merolla, a la divisòria d’aigües de les valls de l’Arija i de Gombrèn.
Hi ha hagut les esglésies de Sant Serni de Merolla i de Sant Miquel de Coll de Merolla