Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Vikene
Vista del sector lacustre de Vikene
© Mattias Samuelsson/imagebank.sweden.se
estany Negre de Peguera
Llac, el més extens i profund, de la conca lacustre de Peguera, al massís dels Encantats (Espot), inclòs al parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici
.
Situat a 2 325 m alt, hom ha elevat una presa al NE 2 370 m alt que facilita l’embassament útil de 12 hm 3 La profunditat és de 69 m Per un portell, d’origen també glacial, s’escola el riu de Peguera, barrat per la presa del NE, cap als estanys immediats de Trullo i Tort de Peguera, al centre d’una àrea lacustre de 3 km per 2,5
coma de Tristaina
Vista parcial del circ lacustre dels estanys de Tristaina amb l'estany del Mig a primer terme (Andorra)
© Fototeca.cat
Coma
Vall de capçalera de la ribera d’Ordino, dins la parròquia d’Ordino (Andorra), formada al vessant meridional del pic de Tristaina
(2 879 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa Andorra d’Occitània.
La coma és centrada pels estanys de Tristaina , l’emissari dels quals, el riu de Tristaina , s’uneix al Serrat amb el Rialb per formar la ribera d’Ordino poc més avall dels estanys, al pla de Rat, rep, per la dreta, el barranc de Rat
tuc de Mauberme
Cim
Cim dels Pirineus axials (2 880 m), a la carena entre la Vall d’Aran (Bagergue) i Coserans (Gascunya), entre el port d’Era Horqueta (2 406 m), al NW, i el d’Orets (2 533 m), al SE.
És drenat vers el SE per l’Unhòla, al sector lacustre dels estanys de Liat i de Montoliu
coma les Bienes
Coma de la vall de Boí, dins el terme de Barruera (Alta Ribagorça), drenada pel barranc de coma les Bienes, afluent per l’esquerra de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.
La seva capçalera dominada pel pic de coma les Bienes , de 2997 m d’altitud és un circ lacustre estanys de coma les Bienes
vall de Perramó
La vall de Perramó amb el pic d’Escorbets a la dreta de la carena
© Fototeca.cat
Conca de la vall de Benasc, a la Ribagorça, dins el municipi de Benasc, que davalla del pic d’Escorbets i aflueix, per la dreta, a la vall de Vaticielles.
D’origen glacial, forma un petit circ lacustre destaquen l’ estany de Perramó 2270 m alt i l’ estany de la Tartera de Perramó 2340 m alt
estany Cubeso
Estany
Estany (2 350 m alt.) de la capçalera del Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), dins el municipi de la Torre de Cabdella, que forma gairebé sempre una sola massa d’aigua amb l’estany d’Eixerola.
Forma part d’un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort el més extens, més baixos
Gniezno
Ciutat
Ciutat del voivodat de Poznań, Polònia.
Situada en una regió lacustre, és centre comercial d’una àrea agrícola amb conreus de cereals, patates i bleda-rave sucrera, i té indústries transformadores d’aquests productes agrícoles
coma de Cabanes
Coma
Alta vall del riu de Cabanes
, afluent del riu de la Bonaigua per la dreta.
És compresa dins el municipi d’Alt Àneu Pallars Sobirà Al centre hi ha el circ lacustre de Cabanes , d’origen glacial, on es destaquen l' estany negre de Cabanes i el de Xemeneies
pic dels Gorgs Blancs
Cim
Cim (3 131 m) de la línia de crestes dels Pirineus axials, entre els ports d’Oo i de Gies.
La bretxa dels Gorgs Blancs 3 027 m alt, separa el cim del pic d’Oo 3 065 m, dit també pic d’Arland, en memòria del pirenaista Joan Arland, mort el 1938 prop del pic dels Gorgs Blancs El massís separa les valls de Benasc Alta Ribagorça, d’Astau Comenge i de Loron Bigorra Al vessant bigordà hi ha el circ lacustre dels Gorgs Blancs , que dóna nom al massís