Resultats de la cerca

El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera les serres d’Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes

És dividida en sis partits judicials i 229 municipis 1981 La província té per base la divisió bonapartista del 1810 i la del 1814, proposada per les corts de Cadis, que fou vigent durant el Trienni Liberal 1821-23 La província restà fixada a mitjan 1836

Del castell d'en conserven alguns sectors de mur i voltes La fortalessa fou volada per la milícia liberal de Santa Coloma en ocupar-lo el 1835 després de foragitar-ne els carlins i per evitar que aquests darrers s'hi fessin forts de nou Abans de destruir-lo en van treure una gran quantitat de mobles i objectes

Centre industrial refineria de sofre, destilleries d’alcohol L’antiga Abellinum dels irpins, colònia romana abans situada a uns 3 km de la localitat actual, fou disputada per longobards i bizantins ss IX i X Passà per diverses senyories feudals entre les quals cal esmentar la dels comtes de Conversano, de Catanzaro i de l’Aquila Passà després als Baus i als Filangieri 1381 a 1418 Malgrat la concessió del comtat d'Avellino, la senyoria efectiva passà als Caracciolo, que foren prínceps d’Avellino des del 1589 fins al 1844 Fou el fogar de la revolució liberal napolitana del 1820

Situada a l’altiplà central, a 920 m d’altitud, a la vora del riu Choluteca Conreus de cafè, tabac, cereals, llegums Indústries alimentàries, tèxtils cotoneres i de la confecció És la principal ciutat industrial i comercial del país Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidad Nacional Autónoma de Honduras, fundada el 1847 L’antiga Tisingal indígena experimentà un creixement notable a la fi del s XVI, arran de l’explotació dels seus jaciments d’argent Tegucigalpa vol dir ‘muntanya d’argent’ i, més tard, d’or i marbre Durant el s XIX fou el centre de la burgesia liberal…

La capital és Berna Comprèn l’Oberland, àrea alpina d’economia ramadera i forestal, en el qual hi ha alguns dels cims més alts dels Alps Jungfrau, Finsteraarhorn, Mönch, Eiger i valls fèrtils dedicades a l’agricultura i a la ramaderia Emmental i el Mittelland, que envolta la ciutat de Berna, amb un relleu de turons i d’economia agrícola i industrial Fins el 1977 comprenia també el Jura bernès, que aquest any es convertí en un nou cantó suís Berna és el cantó més poblat de la Confederació Helvètica i ha desenvolupat la indústria turística, especialment a l’àrea alpina Interlaken, Brienz,…

Important per la gran activitat del seu port de mar, és també el centre d’una rica regió agropecuària Hi ha una gran activitat industrial indústria del calçat, alimentària, química i de construccions navals És també un centre turístic, i té aeroport Fundada per Hernán Cortés el 1519, amb el nom de Villa Rica de la Santa Cruz, la ciutat moderna data del 1599, en què fou construït el primer port Atacada molt sovint pels pirates, fou construït un fortí a San Juan de Ulúa Una potent burgesia liberal impulsà ben aviat el moviment independentista Ocupada pels francesos 1838 i 1861 i també pels nord…

És situada a la confluència dels rius Daule i Babahoyo És la ciutat més poblada de l’estat i el port principal Puerto Nuevo, 10 km més al sud Hi ha indústries de refinatge de petroli, químiques, tèxtils, de fabricació de ciment, alimentàries i drassanes per a la reparació de les naus Exportació de cacau Té universitat i aeroport internacional Establiment creat per Sebastián de Benalcázar 1535, fou fundada com a ciutat el 1538 La construcció naval, la producció de cacau i l’activitat mercantil hi crearen una societat burgesa i oligàrquica, capdavantera del progrés econòmic, de la qual, després…