Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
Issyk-Kul’
Llac
Llac lleugerament salat del Kirguizistan.
D’origen tectònic, té 6 100 km 2 de superfície i una profunditat màxima de 700 m
depressió de l’Ebre

Depressió de l’Ebre
© Fototeca.cat
Depressió
Gran depressió que s’estén al nord-est de la península Ibèrica, de forma lleugerament triangular, limitada pels Pirineus, per la serralada Ibèrica i pel Sistema Mediterrani Català.
La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant el Primari i…
Eyre
Península
Península del sud d’Austràlia, entre la Gran Badia Australiana a l’oest i el golf de Spencer a l’est.
És una plana, part del sòcol antic, lleugerament accidentada a l’est El port principal és Port Lincoln
Kerč’
Península
Península, extrem oriental de la península de Crimea, Ucraïna, que separa la mar d’Asov, al N, i la mar Negra, al S, unides per l’estret del mateix nom.
Té una superfície de 3000 km 2 , és plana la major part artigada, i s’eleva lleugerament al NE Hi ha la ciutat del mateix nom L’any 2018 les autoritats russes hi inauguraren un pont de 19 km que uneix Crimea i la península de Taman’
Chianti
Divisió administrativa
Regió de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, a l’oest de les muntanyes del mateix nom, el principal conreu de la qual és la vinya.
La producció més important és de vi negre conegut amb el nom de la regió, sec, d’un color vermell rubicund, d’un tast pastós i lleugerament astringent, de graduació alcohòlica entre 10,5° i 13°, caracteritzat per un petit contingut d’anhídrid carbònic natural, que li dóna un gust picant
serra del Boix
Serra
Serra del Baix Ebre que forma part dels últims contraforts meridionals de la Serralada Prelitoral Catalana.
Enllaça pel nord amb el massís de Cardó i s’estén en direcció N-S i forma els accidents d’una part dels termes del Perelló, Tivenys i Tortosa És constituïda per materials cretacis, amb predomini de les calcàries, que es plegaren lleugerament durant l’orogènesi alpina Té poca altitud 756 m al puig de Marimanya La vegetació natural, constituïda per formacions arbustives i garriga, és molt escassa
la Picola
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Santa Pola (Baix Vinalopó).
És un petit nucli portuari situat al pla, de 3 350 m 2 de superfície interna, delimitat per una muralla de forma lleugerament trapezoidal, proveïda de torres i precedida per un fossat L’interior està mal conservat, però s’hi ha pogut reconèixer un traçat viari molt regular, amb carrers rectilinis, i la utilització d’un sistema mètric grec L’ocupació del lloc s’estengué aproximadament del 430 aC al final del s IV aC
golf del Lleó
Golf
Golf de la Mediterrània occidental.
S'estén al llarg de 400 km de costes, entre el cap de Creus W i el delta del Roine E Presenta un aspecte pla i sorrenc, i hi sovintegen les llacunes salenques a Catalunya només els extrems oriental Provença i occidental Marenda i sector pirinenc de la Costa Brava són lleugerament rocallosos Té profunditats inferiors als 200 m Seta n'és el port més important Vents forts que bufen del NE mestral hi provoquen violentes tempestes, sensibles fins a Menorca Per això la navegació antiga defugia aquest golf i costejava de Marsella a Roses
serra de Sant Mateu

Aspecte del cim de la serra de Sant Mateu
© Alberto González Rovira
Serra
Bloc central de la Serralada Litoral Catalana, el més baix i el més proper al litoral en l’àrea del Maresme, on la plana litoral és més deprimida.
S'estén entre els municipis de Teià i Vilassar de Dalt i el vallesà de Vallromanes, amb les altituds màximes al de Premià de Dalt el turó de Lledó 496 m, l’església de Sant Mateu , que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt 490 m i el proper turó de Sant Mateu 500 m Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar rieres de Premià, de Teià i les que aflueixen al Mogent de Vallromanes, la més important d’Ardenya o de…
Tatra
Serralada
Grup muntanyós dels Carpats Occidentals, al NW d’Eslovàquia i al SW de Polònia.
És un conjunt format per materials granítics i gnèissics coberts per materials sedimentaris i modelats per les glaceres És dividit en dos massissos separats per una fossa tectònica que recorre el Poprad i el Váh al N, l' Alt Tatra Vysoké Tatry, que penetra a Polònia i que té les màximes altituds Gerlachovsky, 2 665 m i domina la conca polonesa de Podhala i al S, el Baix Tatra Nízke Tatry, a Eslovàquia, que presenta formes més pesades, però de menys altitud, que superen lleugerament els 2 000 m Dumbier, 2 043 m A banda i banda de la frontera hi ha un gran parc natural
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina