Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Santa Margalida
Municipi
Municipi del NE des Pla de Mallorca.
És inclinat cap a la badia d’Alcúdia, la plataforma miocènica des Pla, molt baixa en alguns sectors, hi és recoberta d’alluvions quaternaris, aportats pels torrents de son Bauló Real i na Borges, el més important i partioner amb el terme d’Artà També són quaternàries les platges sorrenques Aquests terrenys convenen a les pinedes de pi blanc, que cobreixen la costa 1 191 ha El 1982 la terra útil ocupava 7 357 ha el 86,7% del terme, de les quals 4 687 ha el 63,7% de la terra útil eren conreades Els principals conreus eren els herbacis 3 079 ha i els fruiters de secà 1 588 ha, ametllers,…
mena Margalida
Equipament del municipi de Bossòst (Vall d’Aran).
riu de Margalida
Riu
Afluent, per la dreta, de la Garona, que neix als vessants meridionals de la serra de Montlude, com a emissari de l’estany Long de Vilamòs.
Després de travessar el bosc d’Er Auet i passar per un llarg engorjat, desemboca al seu collector prop de Bossost A la dreta del seu curs hi ha les antigues mines de Margalida , de blenda, deixades d’explotar cap al 1950
pic de Margalida
Cim
Cim (3 240 m) del massís de la Maladeta, entre el pic de les Tempestats i el pic de Russell, al punt on la cresta de les Tempestats es bifurca, tot derivant-se cap a ponent la cresta de Salenques.
El nom li fou donat el 1906 pel pirenaista gascó Le Bondidier en honor de la seva muller
Santa Margalida de Bagergue
L’ermita de Santa Margalida
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Salardú, a la ribera d’Era Lana, vora el barranc de Sant Margalida, afluent per l’esquerra de la Unhòla.
Crestatx
Santuari
Santuari ( Santa Margarida de Crestatx
) de Mallorca, dins el municipi de sa Pobla, al nord de la vila, al peu dels darrers contraforts de la serra de Tramuntana.
Fou una de les primitives parròquies de l’illa després de la conquesta catalana, de la qual depengué sa Pobla, però, quan aquesta vila fou declarada reial 1300, la parròquia s’hi traslladà L’església fou reformada vers el 1747 i el 1820 i ampliada en 1895-1906