Resultats de la cerca
Es mostren 608 resultats
baronia de Xestalcamp
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1467 per Berenguer Mercader i Miró
, que l’havia adquirida el 1455.
Continua en la mateixa família
baronia de Vallverd
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial confirmada com a títol del regne el 1863 a Josep Pere de Vic, òlim de Manglano i Ruiz, baró de Llaurí.
Continua en la mateixa família
baronia d’Agres i Sella
Història
Jurisdicció que comprenia les viles d’Agres (Comtat) i de Sella (Marina Baixa), creada el 1527, quan fou vinculada, amb caràcter agnatici, a Joan de Calataiud, senyor d’aquelles viles.
El títol continua dins la mateixa família
baronia de Benifairó
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benifairó de la Valldigna (Safor), concedida el 1238 a Berenguer Vives de Canyamars.
El títol ha continuat fins al s XX en la mateixa família
Balestui
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars, al Pallars Sobirà, situat a la part baixa de la vall d’Ancs, entre Sellui i el Comte.
L’església parroquial era dedicada a sant Fruitós, la mateixa advocació del desaparegut monestir de Balestui
collada Verda
Pas (2 282 m alt) que comunica les altes valls de la Secallosa i del Solà del Pomar, entre el pla Guillem i el pla de Calm-agra, dins els termes de Pi (Conflent) i de Prats de Molló i la Presta (Vallespir).
És dominat pel puig de la collada Verda 2 403 m alt, a la mateixa línia de crestes
Caldea
Història
Nom que hom donava antigament, abans del desxiframent de l’escriptura cuneïforme sumèria, al país de Sumer, a la Baixa Mesopotàmia.
La mateixa Babilònia de l’última època rep sovint el nom de Caldea, pel motiu de la dinastia regnant
Anna
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre la mateixa frontera lingüística.
Es troba a la zona de transició entre els contraforts més orientals del Caroig i la Costera El Montot separa aquest municipi de la Ribera Alta El terme és drenat pel riu de Sallent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna El naixement d’aigua més important és el de l’ albufera d’Anna on és practicada la pesca de barbs, carpes i anguiles, el qual, amb un cabal de 24000 l per minut, és l’origen d’aquesta llacuna El regadiu, que aprofita l’aigua de diverses fonts i de l’albufera, ocupa 450 ha i es troba en constant extensió hom hi conrea taronges, hortalisses i tabac El secà gairebé 1000…
Sant Llorenç de la Bassa
Santuari
Santuari del municipi de Cullera (Ribera Baixa), al N de la muntanya de Cullera, on s’inicia la zona de marenys, a llevant de l’estany o bassa de Sant Llorenç
.
A la mateixa zona propera a la costa, però més al N, al límit amb el terme de Sueca, hi ha la caseria i nucli turístic del Mareny de Sant Llorenç