Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
muntanyes Metal·líferes
Serralada
Cadena muntanyosa de 140 km d’extensió, entre Saxònia (Alemanya) i Bohèmia (Txèquia) i limitada imprecisament per l’Elster, a l’W, i l’Elba a l’E.
Culmina, cap al centre, en el Fichtelberg 1215 m i en el Klínovec 1244 És una contrada rica en pasturatges on antigament segles XII-XV hom explotava mines argentíferes
Teplice
Ciutat
Ciutat del NW de Bohèmia Septentrional, Txèquia.
Centre balneari tradicional al peu de les muntanyes Metallíferes, es convertí, després de la Segona Guerra Mundial, en un nucli industrial destacat, amb indústria del cristall, ceràmica, de la fusta i tèxtil
Ústí nad Labem
Ciutat
Capital de la Bohèmia Septentrional, a Bohèmia, Txèquia.
Centre comercial i port fluvial a la riba de l’Elba, al vessant nord-est de les muntanyes Metallíferes, té una important indústria química, i cal destacar també les indústries del vidre i les alimentàries
Mariánské Lázně
Ciutat
Ciutat de la Bohèmia Occidental, Txèquia.
És un centre turístic i una tradicional estació termal, prop de la frontera alemanya, entre les muntanyes Metallíferes i la Selva de Bohèmia Amb Karlovy Vary, és el símbol del termalisme aristocràtic del segle XIX
Karlovy Vary

Vista de Karlovy Vary
© Lluís Prats
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia Occidental, Txèquia.
Situada al peu de les muntanyes Metallíferes, vora el Tepla, és una coneguda i tradicional estació termal d’aigües sulfuroses fundada per Carles IV Hi ha jaciments de lignit, i indústria química i de la porcellana Catedral d’estil barroc del segle XVIII
Chemnitz
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
Situada al peu del vessant septentrional de les muntanyes Metallíferes, a la vora del riu Chemnitz, és un nucli industrial i un centre de transports en expansió que treu profit de les properes conques d’hulla i de lignit indústria tèxtil diversificada, química i metallúrgica i fabricació d’automòbils i de vehicles comercials
Most
Ciutat
Ciutat de Bohèmia, a Txèquia.
Situada al NW de la regió, vora el Biela, i als peus de les muntanyes Metallíferes Centre de la zona hullera del país, amb la pràctica totalitat de la producció de lignit de Txèquia, era una població totalment alemanya fins al segle XIX, que començà l’emigració de treballadors txecs Hi ha foneries i indústries químiques
České Středohoří
Massís
Massís eruptiu del nord de Bohèmia, a l’est de les muntanyes Metal·líferes, on s’encaixa profundament el riu Elba.
Saxònia
Geografia històrica
Regió històrica de l’Alemanya centreoriental, limitada al S per les muntanyes Metal·líferes i travessada, en direcció NW-SE, per l’Elba, origen de la seva prosperitat.
Al N, els seus límits han variat al llarg de la història Habitada per les tribus saxones, que li donaren el nom saxó, comprenia, fins el 1180, un territori immens que arribava fins a la mar del Nord i, a banda i banda, era comprès, més o menys, entre l’Ems i el curs baix de l’Elba territoris que corresponen, en part, als länder actuals de Slesvig-Holstein i de la Baixa Saxònia A la segona meitat del segle IX hi fou creat el ducat de Saxònia casa de Saxònia, que, el 1356, fou convertit en electorat Durant la guerra dels Trenta Anys la Saxònia electoral fou gradualment superada per Prússia-…
Bohèmia

Plaça de Kutná Hora, Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…