Resultats de la cerca

Format per 40 illes i un miler de petits illots i esculls L’arxipèlag, de roca garnítica, fou declarat parc nacional el 1984 per les formes naturals que han adoptat les roques i per les especíes vegetals que hi viuen

Ocupa uns 6 km en direcció N-S i 3 km en direcció E-W, i l’altitud depassa el miler de metres És formada per un capell de calcàries i de margues juràssiques del Liàsic i cretàcies, damunt un sòcol paleozoic de llicorella

Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter a ponent de Girona i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, per 20-25 km d’ample Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que, entre el miler que assoleix sovint la Serralada Prelitoral i el mig miler de la serralada de Marina, li dóna l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma El més antic és el Camp de Tarragona, obert a mar, la qual durant el Miocè l’omplí de dipòsits d’una potència de milers de…

La seva morfologia correspon al tipus estrombolià Les erupcions més importants hi foren registrades els anys 1808, 1843 i 1963 Aquesta darrera fou especialment devastadora, i deixà més d’un miler de víctimes mortals El novembre del 2017 tingué lloc una nova erupció, que continuà amb diversos episodis els mesos següents Unes 100000 persones foren evacuades en un radi de 10 km 

Sorgit entre els anys 1920 i 1940 a partir de la zona meridional, més pròxima a la vila, on es troben les grans residències privades l’expansió vers el nord ha estat feta per grans empreses, d’acord amb el pla d’endegament de la costa de la regió de Llenguadoc-Rosselló Entre els dos sectors hi ha l’església amb vitralls de Willy Mucha A l’estiu dóna allotjament a més de 100 000 persones a l’hivern hi ha una població permanent de prop d’un miler d’habitants

Situat a la regió de les agulles de Montserrat, davant de la cova de la Partió, a 900 m d’altitud, al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Fou inaugurat el gener del 1961 i deu el seu nom a l’escalador Vicenç Barbé, que morí el 1942 durant un intent d’escalada a la roca de la Caputxa Propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, està guardat i té capacitat per a vint persones A més de ser un punt de pas de les travesses clàssiques de la muntanya de Montserrat, les més de 160 roques i monòlits del voltant sumen prop d’un miler de vies d’escalada

El nucli del Grau és format per una avinguda al llarg del moll principal del port i per dos carrers parallels travessats als extrems per les dues avingudes que el comuniquen amb la ciutat Les activitats principals del Grau són la pesca testimoniada ja en aquest indret de la platja al començament del s XVII, amb més d’un miler de mariners, la indústria conservera, química i de ferralla i el turisme El sector meridional, dit el Serrallo, on les platges són dolentes i les marjals no han estat dessecades, ha restat tancat per la installació de la refineria i la planta química d’Esso El sector del…

El territori és molt muntanyós, i en la major part és ocupat per garrigues i pasturatges pobres En ramaderia, hi ha prop d’un miler d’ovelles El secà es limita a un 15% del terreny, dedicat sobretot a cereals, i el regadiu a un 15% Ha patit una forta despoblació, que ha reduït el nombre d’habitants a un terç dels del 1900 Més d’un 90% de la població activa treballa a l’agricultura La vila 113 h agl 2006 431 m alt és en una foia, a l’esquerra del riu de Vilamalefa L’església parroquial és dedicada a santa Maria El lloc havia pertangut a la senyoria de Vilamalefa, després ducat de…

Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats El 1375 hi havia una confraria, que al segle XVII arribà a tenir un miler de fidels La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425 L’edifici actual fou bastit en 1599-1648 el campanar fou completat el 1720 La imatge d’alabastre, d’un gòtic molt evolucionat, és del segle XV i fou restaurada el 1922 El santuari i l’hostal han estat restaurats el 1970 Els cingles del Far constitueixen l’extrem oriental de la gran cinglera de Tavertet que limita pel sud-est l’altiplà de Collsacabra, damunt el Ter prenen la forma d’una…

Obra dels arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell, fou inaugurat el 31 d’abril de 1992 amb el nom de Pavelló de la Mar Bella, per tal d’acollir la competició de bàdminton durant els Jocs Olímpics de Barcelona Presenta dos espais diferenciats, un d’exterior format per una pista d’atletisme i un camp de rugbi, i un recinte tancat, amb capacitat per a un miler d’espectadors, que disposa de diverses pistes poliesportives, un gimnàs i una sala especialitzada per a la pràctica del taekwondo Durant el Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010, la pista d’atletisme s’utilitzà…