Resultats de la cerca

L’economia és, bàsicament, agrícola Aigües mineromedicinals

S'estén per la vall del Main fins als contraforts del massís de Bohèmia i arriba pel sud fins al Danubi És formada per una degradació de terrasses que alternen amb elevacions de terreny riques en boscs i pastures Té àrees menys fèrtils, com la depressió de Rednitz, on hi ha Nuremberg El clima és continental suau Manca de recursos miners, a excepció d’aigües mineromedicinals Té abundants conreus de cereals, fruiters, productes d’horta, llúpol i, als vessants de les valls, vinya La indústria es concentra a Fürth i a Nuremberg maquinària, joguines, colorants, llapis i cervesa…

Des del 1904 aprofita també les aigües de la font Rosselló 12 000 litres per hora L’aigua surt a 60°C, i és oligometàllica i radioactiva

El terme és de reduïdes proporcions El riu entra engorjat al sector NW, prop de la presa del pantà d’El Regajo les fonts hi són abundants cal destacar la font de l’Esperança, i permeten el regadiu d’unes 120 ha llegums i arbres fruiters sobretot El secà 350 ha és ocupat per vinya i oliveres El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, el 15% a la indústria fàbrica de rajoles i el 40% als serveis La tradicional activitat balneària són nombroses les fonts mineromedicinals ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València, viu ja al començament del s XX als…

El territori, muntanyós, és drenat pel barranc d’Aigües que desemboca directament a la mar, la vall del qual és compresa, en gran part, dins el terme municipal, llevat la mateixa capçalera, que forma un enclavat d’Alacant anomenat el Cabeçó, a llevant de la serra del mateix nom, i el sector més baix de la vall, que pertany al terme del Campello Una brolla on domina el romaní i alguna pineda cobreixen les terres no conreades Els conreus de secà, gairebé tots arboris garrofers, oliveres i ametllers i de regadiu unes 30 ha, la ramaderia principalment ovins, la cria d’animals de granja conills i…

Al cim de la vall hi ha l’antic castell de Rocafort, que forma amb la peanya un tot defensiu orientat vers ponent, des d’on és inexpugnable, sense cap mena d’obertura La seva cisterna és excavada a la roca El mateix nom de Rocafort ja suggereix l’existència d’una roca fortificada Per entrar al poble cal seguir un trencall de la carretera de la vall a l’indret on s’embotellen aigües mineromedicinals Passat el pont sobre el Riu Corb, una carretera duu al poble Rocafort, amb un gran desnivell, és circuït de muralles i conserva un dels antics portals La part més antiga s’aixeca sobre…

És a 1 470 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Tor dita també riu de Caldes , prop de la confluència amb el barranc de Sallent, sota el pic de Comaloforno Al costat del balneari, d’origen romà, fou bastida a l’alta edat mitjana l’església de la Mare de Déu de Caldes imatge romànica, l’original de la qual fou destruït el 1936 una nova capella renaixentista substituí l’antiga, i al segle XVIII foren bastides les dependències del santuari, centre de beneficència eclesiàstica de la mitra d’Urgell, administrat per la Consòrcia i Junta de Sant Roc de Boí, formada per veïns de la vall de Boí i…

Situació i presentació El municipi, que és accidentat pels contraforts orientals del massís de Montnegre, comprèn tota la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles 335 m, al límit amb Tordera i Palafolls i després de córrer entre el puig de la Guàrdia 241 m, a ponent i el turó de Montagut 215 m, a llevant desemboca directament a la mar La costa és lineal i sorrenca Els boscos, no gaire extensos, però espessos, s’enfilen pels vessants del sector muntanyós, amb alzines i pins, que han substituït el tradicional conreu dels garrofers En aquesta…

La geografia Cap de comarca, Cirat Limita a l’W amb la ratlla d’Aragó al N, els seus límits són la serra del Carbo i altres alineacions que separen l’Alt Millars de l’Alcalatén, és a dir, la conca del riu de Llucena de la del riu de Vilamalefa a l’E, la Plana Baixa, frontera lingüística en la transició entre el sector muntanyós del riu i el sector pla al S, la serra d’Espadà i la serra d’Espina, que la separa de l’Alt Palància La comarca és rodejada pel N i per l’E per comarques de parla catalana, i per l’W i pel S, de parla castellana És travessada pel Millars, eix de la comarca un eix…

Cap de comarca, Albocàsser Situada a l’E de la ratlla d’Aragó i del riu de Montlleó, el seu límit septentrional és la mola d’Ares 1317 m i els tossals d’Orenga i de la Barbuda a l’E, el límit és la serra de Sant Joan i el tossal de Saragossa al S, les serres d’Espareguera i de Montardí La comarca és drenada principalment per la rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu de Montlleó, que neix al S de la comarca i després de recollir dos afluents gira a l’E i s’uneix a la rambla Carbonera prop de la Torre d’en Besora formant la rambla de la Viuda, afluent del Millars…