Resultats de la cerca
Es mostren 377 resultats
mola de la Garumba
Mola (1 142 m) dels ports de Morella, dins el terme de Morella (Ports), al límit amb el de Forcall, que separa el Bergantes del seu afluent, el riu de Calders.
la Mola
Península a l’extrem oriental de Menorca, que forma el sector septentrional de la bocana del port de Maó, unida a terra ferma per l’istme des Freus.
Té forma triangular inclinada vers el SW, i la major elevació és a la punta de s’Esperó, a 78 m alt Els terrenys calcaris del Miocè cavalquen sobre esquists paleozoics A la segona meitat del s XVIII fou cedida pel govern britànic a la colònia grega de Maó Confiscada el 1782, passà a propietat estatal Per tal de no deixar sense defensa el port de Maó després de la voladura del fort de Sant Felip 1805, hom hi construí 1848-52 el fort d’Isabel II o fort de la Mola
la Mola
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Mola, del municipi de Bonansa (Ribagorça), dins la parròquia de Sirès, a 1 376 m alt, al camí de la serra del Cis al Pont de Suert.
la Mola
Altiplà
Altiplà (940 m) de les muntanyes de Prades, dins el municipi de la Febró (Baix Camp), entre els barrancs de Vinarroig i de les Tallerasses, afluents per la dreta del riu de Siurana.
la Mola
Zona de llevant de l’illa de Formentera, voltada de penya-segats i la més alta de l’illa (202 m alt.), a la qual s’uneix per una llenca baixa i estreta de terreny.
Hi ha un far damunt els penyals de llevant Forma la parròquia 146 m alt coneguda també amb el nom del Pilar, creada el 1785 A l’indret anomenat es Monestir, prop de la costa, fou fundat el 1258 un monestir d’ermitans agustins que es degué despoblar a la fi del s XIV com la resta de l’illa
Era Mòla
Caseria
Caseria del municipi de Canejan (Vall d’Aran), a la dreta del riu de Toran.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina